Per a explicar el llarg camí que estem fent en la nostra època, partiré d’un punt llunyà, de l’aparició en el panorama polític i social de les classes socials modernes, descrites inicialment pels liberals francesos. Perquè ara estan canviant, cosa que té importants efectes en la vida social i política, i sembla que no en som gaire conscients.
Al final de ‘El capital” (1894), Karl Marx, que les va popularitzar, escriu que al sistema que anomena capitalista hi ha tres grans categories socials: obrers, capitalistes i terratinents, que distingeix atenent a les seves fonts d’ingressos: salaris, beneficis i rendes de la terra. Però planteja que, des d’aquest punt de vista, els funcionaris, per exemple, també serien una categoria social (Gran Classe, en diu ell). A més, assenyala que cada categoria social es pot dividir en components, en funció d’algunes característiques addicionals: per exemple, capitalistes industrials o financers, obrers qualificats o no, etc.
A ‘La lluita de classes a França de 1848 a 1850’ (1850) descriu cinc classes: l’aristocràcia financera, la burgesia industrial, la petita burgesia, els obrers, els camperols i els marginats. Marx distingia entre “classes en si” i “classes para si”, que jo prefereixo, seguint altres autors, anomenar “categories” i “classes socials” pròpiament dites, cosa que avui sembla més adequada.
Aquesta diferència té una explicació: en la realitat no existeixen els sistemes econòmics purs, sinó barreges o combinacions de diversos sistemes, cosa que fa que hi hagi més classes socials, com els camperols o els artesans i menestrals (inclosos en la petita burgesia), procedents de l’Antic Règim agrari i dels burgs. A més, en els conflictes socials les categories no actuen com una sola classe, sinó que, estan dividits i les diferents parts tenen estratègies pròpies.
En la realitat no existeixen els sistemes econòmics purs, sinó barreges o combinacions de diversos sistemes, cosa que fa que hi hagin més classes socials
Què cal per a que una part de la gent que pertany a una o més categories passi a formar una classe? Marx explica a ‘El 18 de Brumari de Lluís Bonaparte’ (1852) que la gent d’una mateixa categoria, a més de tenir unes fonts d’ingressos similars, tenen també una cultura i unes formes de viure similars (amb matrimonis freqüents entre si, com es va constatar més tard). Però per a que formin una classe (“per a si”) cal que generin alguns vincles d’unió a escala del país i es dotin d’organitzacions que els hi permetin portar a terme accions polítiques i socials compartides.
Un dels canvis actuals, resultat de la Revolució Científica-Tècnica, és l’augment del nombre d’universitaris, que es va iniciar a mitjans dels anys 1960. Això està resultant, de manera inesperada, una tendència desestabilitzadora, ja que afavoreix la desigualtat, que ara és per les diferències en diners, però també per les diferències en els coneixements, o per ambdues coses a la vegada. Aquest augment del nombre de persones amb estudis superiors dona lloc a l’aparició d’una nova categoria social, que, seguint a Alvin Gouldner, podem anomenar provisionalment la Nova Categoria.
L’any 2002, l’economista i urbanista Richard Florida es va arriscar a proposar l’existència d’una nova Categoria Social (ell en deia classe) que va anomenar “Creativa”. Va arribar a aquesta conclusió estudiant com les ciutats competien entre si per atreure talent professional i creatiu que impulsés el seu desenvolupament regional. Florida no va definir la Categoria Creativa en termes del seu nivell d’estudis, ja que no tots els graduats universitaris treballen en ocupacions creatives, i, en canvi, molts dels que hi treballen en elles no tenien títols universitaris. L’anàlisi de Florida ha estat objecte de crítiques, però també de reconeixements, i ens pot servir per a fer una ullada a les transformacions en curs.
La Categoria Creativa està, segons Florida, formada per dos segments: un nucli supercreatiu, on hi ha científics, dissenyadors, enginyers, etc., que l’any 1999 als Estats Units representava un 11 % de la població activa. Aquí el concepte creatiu, al meu parer, es refereix més a creativitat (ciència, art, etc.). El segon grup són els professionals, també creatius, on inclou executius d’empresa, sanitaris, advocats, financers, etc., que representaven el 18 %. En aquest cas la creació seria més en el sentit de realització (creació d’organitzacions, de serveis, etc.). En conjunt la Categoria Creativa representava un 29 %.
La Categoria dels Treballadors també es pot dividir: la dels Treballadors Industrials, inclou treballadors de la mineria, la indústria, la construcció, el transport, etc., i representava un 24 %. La Categoria dels Treballadors de Serveis, que inclou restauració, neteja, vendes minoristes, treball administratiu, policia, militars no qualificats, etc., representava el 44 %, mentre que els Treballadors Agraris, amb agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura, etc., eren el 3 % restant. En conjunt, la Categoria dels Treballadors representava el 71%. Avui les proporcions estan en un 42% dels “creatius” front a un 58% dels “treballadors”.
Com passa quan s’analitzen les categories socials, no hi ha una categoria mitjana, com passa amb les classes socials. Les classes mitjanes són el resultat de la combinació de sistemes (velles classes supervivents en formen part) i de la gestió del nou sistema (els que els gestionen en formen part), cosa que no sol aparèixer en els models teòrics, però sí en la vida real.
Les classes mitjanes són el resultat de la combinació de sistemes i de la gestió del nou sistema
Per veure com estan canviant avui les classes socials, compararem les classes de l’era industrial a l’Italia (Paolo Sylos-Labini, ‘Le classi sociali negli anni ’80’, 1986) amb les classes socials a l’època actual a França (Emmanuel Todd, ‘Les luttes de classes en France au XXIe siecle, 2020).
Als anys 1980 la “classe dominant” era la Burgesia (formada principalment pels que Marx anomenava “capitalistes”), que representava poc més d’un 3 % de la població activa (les xifres estan arrodonides). Al segle XXI la Classe dominant era un 1%, format pel 0,1% de les Elits Financeres-estatals, que són els veritables posseïdors del capital, i un 0,9% format pels agents de les elits, que es guanyen bé la vida però tenen menys riquesa i poder. És a dir, el cor de la classe dominant disminueix, mentre augmenten els gestors del sistema.
Després vindria la Petita Burgesia, que normalment dona suport a les classes dominants, i que als anys 1980 representava un 28%, formada per petits empresaris, autònoms i artesans (21%) i agricultors (7%). Al segle XXI, en canvi, tenim una Petita Burgesia de Professionals i quadres, amb un 19%. És a dir, la petita burgesia disminueix en nombre, però augmenta en coneixements.
Al nivell més baix d’ingressos teníem als anys 80 la Classe Obrera amb un 43%, format per treballadors de la indústria (26%), els serveis (13%) i l’agricultura (4%),. En l’actualitat trobem una Classe Treballadora amb un 30%, format per un 25% de treballadors del país i un 5% d’immigrants.
Entremig quedava en els anys 80 la Classe Mitjana amb un 26%, format per un 10% d’empleats privats i un 16% d’empleats públics. Si tenim en compte que se sol parlar de les classes mitjanes incorporant a la Petita Burgesia, estaríem parlant d’un total del 44% de la població activa. Per això era considerada decisiva.
En el segle XXI, la Classe Intermediària, una “majoria atomitzada”, està formada per tècnics de grau mitjà, empleats qualificats, artesans, petits comerciants, autònoms, els pocs agricultors que queden, etc. És una massa que creix per dalt degut als educats superiors pauperitzats que cauen i per baix pels obrers qualificats que pugen. Aquesta nova Classe Intermediària és la que està desestabilitzant la política actualment, perquè està dividida i és políticament inestable.
Tots aquests canvis porten a que la dinàmica política actual sigui diferent a com era als anys 1980. En general, se sol comentar que el terreny de joc ha canviat: els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els Big Data, etc. Però no sembla haver-hi gaire consciència que també els jugadors han canviat. Per a mal i per a bé. I no es pot entendre el que està passant si no ho tenim en compte. Parlarem de la dinàmica entre aquestes classes en el pròxim article.
