Descansi en Pau Federico Mayor Zaragoza. Descansi en Pau, precisament, un dels homes que més ha fet per la Pau, i per promoure un món més just, igualitari i pacífic. És una pèrdua d’abast planetari la notícia que s’ha conegut aquesta tarde de dijous, del 19 de desembre de 2024, data que tancarà el seu inacabable currículum. Ens han commogut de molt a prop, perquè feia poc més d’una setmana que havia acceptat presidir el comitè d’honor dels premis Perifèric que organitza aquest diari digital. Gràcies per tot, Federico Mayor, i el més sentit condol per a la família. I per extensió als ebrencs, ja que s’ha mort l’ebrenc més universal, una figura universal. El “far de l’ètica global”, com se l’ha definit, que ha dedicat tota la seua vida a la construcció d’un món millor.
La seua tasca actual, ja instal·lat a la seua casa de Madrid on acabava de superar una malaltia i operació, era la de presidir la seua Fundació Cultura de Pau. La mateixa que té a Tortosa l’Associació d’Amigues i Amics de Federico Mayor Zaragoza, organitzadors d’uns premis anuals que a partir d’ara prendran encara més força i sentit. Deixa una sala al seu nom a la Cambra de Comerç, on està dipositat un llegat digne dels millors historiadors; i un sentiment generalitzat d’admiració i estima per part de tots els ebrencs, en especial els de la seua ciutat Tortosa, obligada a honorar i homenatjar la seua figura. Una ciutat a la qual sempre ha estat servint. Primer com a ministre d’Educació a l’atorgar-li l’Escola d’Infermeria -la llavors de l’actual Campus URV-, i el centre associat de la UNED; com també al territori, les Terres de l’Ebre, que gràcies a ell tenen la segona Reserva de la Biosfera catalana, una marca que ha canviat el tarannà de la societat.
Federico Mayor Zaragoza, amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (celebrat el desembre de 2023), continuava impulsant el pacifisme arreu del món. El que ell anomenava “la transició des d’una cultura de violència i imposició, a una cultura de pau i tolerància”, com ja va fer com a director general de la UNESCO en els dotze anys que la va dirigir (1987-1999). La seva fundació Cultura de Pau, a més a més, havia intensificat, durant el 2023 i 2024 -dos anys de guerres mundials, que encara continuen-, la participació en actes pacifistes, i havien proliferat els seus articles, declaracions, entrevistes, o poemes i entrades al seu blog, defensant les mateixes idees de justícia i pau.
Amb 90 anys ja complerts, mor l’ebrenc que més altes responsabilitats ha exercit en l’àmbit planetari, i que sempre serà recordat per ser el gran dirigent de referència de la UNESCO (1987 – 1999). També havia estat ministre d’Educació i Ciència (1981-1982), diputat al Congrés i eurodiputat. Mor un home d’un extraordinari prestigi arreu del món, perquè formava part i presidia una llarg llista d’entitats nacionals i internacionals, i una desena de títols doctor honoris causa per diverses universitats. Avui és un dia molt trist per al pacifisme mundial. Ara només queda conservar i alimentar el seu exemple i el seu llegat, per fer-lo més fort i dominant. I això només pot passar si cadascuna de les persones continuem mantenint viva l’esperança d’un món millor i lluitem per aconseguir-lo.