Fa alguns mesos que les reaccions són més airades. La nena complaent que no piulava quan la renyava, ara ho fa enèrgicament. A vegades, les galtes es posen ben vermelles i contesta amb els punys tancats, com si això l’ajudés a modular el to.
De cop i volta han aparegut alguns gestos sorneguers que no sé endevinar i que repeteix sovint. Intueixo que és són alguns codis amb el seu grup d’amigues. Quan una d’elles ho fa, de ben segur que a totes se les escapa el riure.
Tria la roba que es posarà al dia amb una concentració màxima i em pregunta -insistentment- si el pantaló i la samarreta combinen.
De cop i volta tot és “súper important, mamà”.
Diria que és oficial: ens acostem inevitablement al tram més difícil del camí (o això diuen, diuen, diuen…), l’adolescència.
Sovint faig la broma que l’adolescència no em preocupa especialment perquè ja estic mirant internats. Avui li he fet a una coneguda i espero haver dissimulat bé la cara de pànic quan ella, sense adonar-se que jo em feia la (poc) simpàtica, m’ha confessat que en va mirar uns quants però que eren caríssims. “L’adolescència només se la poden estalviar uns quants afortunats”, m’ha dit. I sabeu què? Ella sí que no feia broma.
He recordat el secret que una amiga em va prometre guardar-li: “reconec que des de fa un temps, hi ha dies que la meva filla no em cau bé”. Us podeu imaginar l’edat.
El pànic s’ha acabat d’apoderar de mi quan passava el temps mirant vídeos a Instagram i l’algoritme, amb el seu sarcasme habitual, m’ha començat a encadenar vídeos de psicòlegs parlant de l’adolescència. “Si un adolescent no és rebel, no és un adolescent, perquè l’adolescència és un dol”, han afirmat.
Possiblement sigui així, però potser ara seré jo la que ha de transitar pel dol d’acceptar que aquella nena que portava penjada del coll a diari, es converteix, a tota velocitat, en una noia que ha de ser independent i lliure. I la primera corda que ha de començar a deixar anar és la meva, malgrat que a l’altra punta sempre la busqui, sempre la miri i sempre estigui a punt per ajudar aixecar-la.
