Aquest dijous Terra Alta Viva ha denunciat novament la massificació eòlica i també la tramitació de centrals solars que pateix la Terra Alta amb la lectura d’un manifest al peu de les obres de la central eòlica Tres Termes que actualment s’està construint entre Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca. La comarca compta amb 161 aerogeneradors en funcionament i 11 aerogeneradors en construcció a les centrals Tres Termes i MicroVilalba. A la qual cosa se li suma ara la tramitació de 164 hectàrees per a plaques solars en sòl agrícola i forestal als termes municipals de Gandesa (77,64 ha); Batea (53,21 ha); la Pobla de Massaluca (23,33 ha); Vilalba dels Arcs (5,35 ha) i Corbera d’Ebre (4,47 ha)
L’associació denuncia “la passivitat dels ajuntaments afectats” (Batea, Gandesa, Vilalba dels Arcs, Corbera d’Ebre i la Pobla de Massaluca), del Consell Comarcal de la Terra Alta, de la Diputació de Tarragona i la delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre davant la “massificació, l’espoli energètic i la destrucció del patrimoni i paisatge de la comarca”. I afegeix que la massificació de renovables que ja es patia a la zona “s’ha vist darrerament agreujada”, amb el govern republicà, “amb la complicitat i el silenci de la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, sota la direcció del senyor Albert Salvadó, talment com si no fos un assumpte de màxima rellevància política per a les Terres de l’Ebre”.
Durant la lectura del manifest, també s’ha denunciat el paper dels mitjans de comunicació públics. Afirmen que “en compte d’oferir una visió crítica de com s’està duent a terme el desplegament sobre el territori de les energies renovables, s’apunten al rentat de cara verd, sense cap denúncia del negoci multimilionari de gran empreses elèctriques i constructores a costa del dany mediambiental, econòmic, social i patrimonial que produeix”.
Terra Alta Viva insisteix en que està a favor d’un model energètic basat en renovables, “però amb una planificació de les instal·lacions energètiques de manera distribuïda sobre el territori de Catalunya, equitativament, i ocupant primerament espais humanitzats (àrees industrials, teulades, vies de comunicació, etc.)”. En definitiva, “un model participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris”.