Ara fa uns dies que el restaurant Les Moles va complir trenta-un anys. Mitja vida! dirien alguns. Però és molt més que això. Per a mi i per a la meua dona Carmen és més de mitja vida. I per a Pau i Roger, els nostres fills (que s’han criat entre fogons), és tota una vida. En estos trenta-un anys, n’hem vist de tots colors. Hem estat moltes vegades prop de l’abisme. Hem hagut de remar molt, perseverar, rebel·lar-mos contra lo establert, nedar a contra corrent. Però, tot i les dificultats, les passades, les presents (que en són moltes i molt diverses) i les que segurament vindran, podem dir que estem en un moment dolç. Mos divertitm fent allò que més mos agrada, investigar, crear, cuinar! I ho fem amb tota la nostra passió i dedicació. Tenim la sort de poder seguir treballant sent fidels a la nostra identitat, i d’ocupar un lloc privilegiat dins de la xarxa gastronòmica del territori, que és molt potent per se.
De fet, este camí que ha fet Les Moles en les darreres tres dècades ha anat gairebé en paral·lel a l’avenç del sector gastronòmic ebrenc, cosa que va directament lligada a l’evolució del turisme a les Terres de l’Ebre. És per això que no podem perdre de vista el nostre entorn i la realitat que ens envolta. Al cap i a la fi, és el que dona sentit al nostre projecte personal. Durant els primers anys de Les Moles, aquells anys en els quals no sabíem d’on mos venien les hòsties de tantes que en rebíem, jo, inexpert, somiatruites i una mica temerari, no podia evitar preguntar-me on mos portaria tot allò a Carmen i a mi. Poc a poc he anat descobrint que no és a natros a qui havia de portar a cap banda, sinó que mos ha de portar a tothom, a tots els ebrencs, molt més lluny. Encara queda molt camí per fer. El nostre territori encara ha de prendre més protagonisme del que té i tindre un paper més rellevant en quant a gastronomia i turisme, però també en respecte a investigació, indústria, cultura, agricultura. És per això que crec que les empreses que estem en esta situació privilegiada de la que parlava abans, hem de fer un pas endavant i solidaritzar-mos i comprometre’ns encara més si és possible amb el nostre territori. El nostre projecte de vida no ha de ser un projecte individual, sinó un projecte col·lectiu i de comunitat que mos ha de dur junts més enllà.
Els pas que ha fet les Terres de l’Ebre en els últims anys és ferm. Tot i això, estem lluny d’estar vivint un moment dolç
A més, no podem oblidar que viure en comunitat vol dir tindre cura de totes les parts que la conformen. I això vol dir, no només ser solidaris amb el territori, sinó amb les persones que hi viuen. Solidaritat en majúscules. Els pas que ha fet les Terres de l’Ebre en els últims anys és ferm. Tot i això, estem lluny d’estar vivint un moment dolç. Molt queda per fer encara. Continua havent-hi desigualtat social, es viuen encara moltes situacions de vulnerabilitat i el panorama general no apunta a cap millora imminent. Per tant, és el nostre deure responsabilitzar-mos de cuidar a la part de la nostra societat que ho té més difícil i de fer-ho no només en dates senyalades com les d’estos dies, sinó durant tot l’any.
És el nostre deure seguir treballant conjuntament pel nostre territori i per la nostra comunitat. Ningú vindrà a fer-ho per natros. No oblidem que, a pesar d’estar “una mica de moda”, amb la fugacitat que això implica, continuem sent tractats amb condescendència des dels centres de poder. Continuem sent la perifèria de la perifèria per a l’administració. Som aquells del sud. Els assalvatjats. Els aculturats. Siguem solidaris. Siguem-ho amb natros mateixos, revertim entre tots la nostra situació de desigualtat envers la resta de territoris catalans.
Fem pinya. Ajudem-nos. Col·laborem. Cooperem. Compartim. Siguem hospitalaris. Siguem generosos.
Bon Nadal!
solidaritat, sostenibilitat, tècnica, creativitat, diversió, investigació,
passió, perseverança, proximitat, raïls, rebel·lia, singularitat
Jeroni Castell
Xef del restaurant Les Moles