A principis del segle XX, les ciutats de Tarragona, Reus i Tortosa tenien més o menys la mateixa població, uns 25.000 habitants cadascuna. Avui, més de cent anys després, les coses han canviat radicalment: Tarragona té uns 135.000 habitants, Reus uns 107.000 i Tortosa, amb prou faenes, arriba als 34.000. Si ens fixem amb el PIB anual, Tarragona s’apropa als 5.000 milions d’euros, Reus supera els 2.500 milions i, en canvi, Tortosa no arriba als 1.000 milions. La pèrdua d’importància econòmica i demogràfica no pot ser més decebedora per a la capital de les Terres de l’Ebre.
La foto tampoc és gaire engrescadora si reduïm el focus a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. A primeries del segle XX, dos municipis costaners veïns com Amposta i la Ràpita només tenien uns vuit mil habitants, però avui ja sumen una població superior a la de Tortosa, encara que el seu PIB continua sent inferior, tot s’ha de dir. En la mateixa línia, a les terres del sud del país, com a molts altres llocs durant les darreres dècades, s’ha produït un desplaçament de població cap a la costa, i avui l’eix que va des d’Alcanar a l’Ametlla de Mar concentra més de 80.000 persones i constitueix el nucli principal d’estes comarques.
Ningú li discuteix a Tortosa el seu paper de capital històrica, però això avui no és suficient
Les causes d’esta transformació radical de la realitat són diverses i complexes, i no les podem analitzar en un article d’extensió tan reduïda, però, de moment, el que interessa és comprendre que avui no disposem d’una capital prou forta i amb prou empenta demogràfica i econòmica per actuar com un element de tracció d’estes comarques, com fan les ciutats de Reus o Tarragona. Ningú li discuteix a Tortosa el seu paper de capital històrica, però això avui no és suficient.
Hi ha alguna manera de resoldre este problema? Potser sí, però caldria un canvi de mentalitat i considerar tots els nuclis que es troben, per exemple, a menys de vint-i-cinc minuts de distància entre ells com a barris d’una mateixa ciutat, Tortosa inclosa. Sota esta mirada tot canvia radicalment: la població supera els 100.000 habitants i el PIB se situa al voltant dels 2.000 milions; això ja és una altra cosa. No es tracta de fer-nos tots tortosins o ampostins, sinó de coordinar-nos i col·laborar d’igual a igual, de presentar-nos davant del país com un tot, de projectar el nostre futur en comú, no com una dispersió d’aldees gal·les on cadascú fa la guerra pel seu compte.
Només tirarem avant si creem una xarxa, si cooperem i pensem més en el conjunt que en el nostre campanar particular
Es tracta de canviar el marc mental i reconèixer que mos necessitem tots per enfrontar este món tan difícil que truca a la porta. Tortosa sola no serà mai capaç de retallar la distància que la separa de les grans ciutats del país. Alhora, els diversos pobles i ciutats de l’Ebre també necessiten el capital humà i el potencial que encara conserva Tortosa. Però abans cal deixar de banda moltes desconfiances i alguns ressentiments, i establir una nova manera de relacionar-se, més justa i generosa, més d’igual a igual entre tots els actors. Només tirarem avant si creem una xarxa, si cooperem i pensem més en el conjunt que en el nostre campanar particular.
De fet, per començar, potser només cal reconèixer el que ja passa habitualment a Baix Ebre i Montsià: som d’un poble, treballem al del costat, anem a comprar a un altre, i a fer festa, a dinar o a buscar algun servei al que hi ha una mica més enllà. Tenim amics per tots els pobles i sabem de sobres que ningú és millor que ningú, i que cadascú té coses interessants que poden enfortir el conjunt. Les comunicacions són tan bones i el relleu tan amable que afavoreixen este contacte continu entre gent que parlem el mateix català de l’Ebre i constituïm una mateixa comunitat cultural. Segons com ho mires, funcionem ja com una espècie de ciutat del futur, amb amplis espais verds. Potser hem perdut tantes voltes que, sense saber com, ara resulta que anem davant.