Segons publica el Diario el Mediterràneo, el perfil oficial del FC Barcelona en les diferents xarxes socials va compartir aquest dilluns una imatge de l’afeccionat de Vinaròs Juan Buendía acompanyada del següent missatge: “Fan of the day”. Hores més tard, aquest post compta ja amb gairebé dos milions de ‘likes’ només en Instagram, als quals cal sumar el viral impacte que ha tingut en altres plataformes. “Estic molt content i orgullós. Sóc més famós que Messi”, bromeja el protagonista d’aquesta història.

Juan reconeix que ara a Vinaròs li per a “tothom. Molts em demanen fer-se fotos amb els tatuatges i la meva dona es posa una mica gelosa, però li dic que ja sóc molt vell perquè s’enamorin de mi”, prossegueix aquest seguidor de 78 anys que porta les dues últimes dècades residint en la localitat del Baix Maestrat.

Nascut a Cardona, província de Barcelona, des del bressol Juan estava predestinat a ser un acèrrim seguidor del Barça. “Quan em van batejar, la meva mare en comptes de portar el llençol tradicional em va cobrir amb una tovallola del Barça. El capellà va dir que no estava permès, però com també era culer al final va fer els ulls grossos. Després, amb nou anys recordo que el meu pare un dia em va dir que no podíem anar al futbol perquè no tenia diners per a pagar les entrades, així que em vaig colar en el camp”, assegura amb un inesborrable somriure.

El somni de Juan, que després de passar la seva infància en terres catalanes va emigrar per motius laborals fins a Alemanya, on resideixen actualment els seus fills, és el de conèixer a Messi: “És l’única cosa que demano. Li convidaria a uns llagostins de Vinaròs, que són els millors del món, i a una paella”.

Juan Buendía, que demostra la seva passió amb una desena de tatuatges d’importants proporcions en la seva pell, destaca que entre els dissenys destaquen “dues cares de Messi, unes botes de futbol, l’escut del Barça, una pilota, el Nou Camp, un gat amb la samarreta del Barça que atrapa a un ratolí amb la samarreta del Madrid…”. Qüestionat sobre si a tots els agraden contesta el següent: “Al qual no li agradi que no miri. Tinc 78 anys i ara ningú m’ha de dir el que puc o no puc fer”.