Al mes d’agost l’activitat (econòmica) baixa de pulsacions. Després de mesos de ritmes endiablats, de constants tasques a fer (algunes necessàries, altres evitables), del mòbil sonant sense parar, arriba el moment del merescut descans. La desitjada desconnexió ens ha de servir per carregar piles cap al nou cicle a partir de setembre, amb la voràgine de feina, escola, etc. Alguns viuen aquesta desconnexió amb relax absolut o amb activitats diverses que els enriqueixen i els permeten evadir-se. Per gustos colors. Però, fem el que fem, totes les nostres activitats van encaminades a trobar la felicitat, o una felicitat, o un seguit de moments de felicitat. Aquests moments es faran a prop o lluny, agafant un avió, un cotxe, el tren, un vaixell o combinacions. Es faran al pobles dels nostres avis, a una destinació llunyana, a la costa o l’interior de Catalunya, a alguna capital europea. I en tots els casos la felicitat, o la cerca de la mateixa, necessitarà els serveis d’un agent o agents turístics. El sector es concentrarà ara en donar el millor d’ell mateix perquè tothom cerqui moments especials, moments per recordar, moments que li donaran, a mode de flash-back, tranquil·litat futura. Darrera d’aquest serveis hi ha molta planificació, molta gestió i molta gent involucrada. Perquè si alguna cosa necessita aquest sector per “produir” són persones. Persones que ens atendran en la recepció de l’hotel, que ens faran de guies en els llocs desconeguts, que ens serviran un bon àpat o una beguda, etc.
En aquest servei se li atribuiria una característica de bé que “quasi-primera” necessitat.
Aquesta necessitat de felicitat, de descans, confereix al sector turístic una importància transcendental en l’estructura econòmica dels territoris, costaners e interiors. Això és així en particular en les nostres contrades. Per exemple, el pes del sector a Catalunya es troba “segurament” més enllà del 13% del PIB.
Un sector que, en el moment actual, s’enfronta a reptes enormes associats a la massificació en certs llocs, les externalitats negatives associades a l’estacionalitat, la irrupció de la tecnologia i la IA o la problemàtica del mercat treball. Aquest seguit de reptes, i l’origen de les problemàtiques, fan que la intervenció pública sigui transcendental per millorar el present i el futur del mateix.
El post-creixement després de la pandèmia està deixant estadístiques d’afluència històriques que ens han de pressionar a fer coses per no malmetre llocs, destins i productes. Terres de l’Ebre és i serà un cas paradigmàtic d’aquesta necessitat de descans, de viatjar, de ser feliç i també d’ordenar. Bon estiu i bon retorn!
Juan Antonio Duro
Catedràtic Economia
URV
