Que a les Terres de l’Ebre som uns privilegiats en moltes coses, però sobretot amb tot el producte de proximitat de molt alta qualitat, no és cap debat. Ara no faré una llista de tot lo que tenim ja que em podria ocupar l’article sencer.
A l’anterior article parlava de que cal distingir entre l’oli d’oliva i l’OOVE (oli d’oliva verge extra) perquè no és lo mateix. Avui vull parlar de tot lo contrari, però amb la mateixa intenció, clarificar per seguir buscant la màxima qualitat i el posicionament dels nostres productes. Un dels molts referents de productes gastronòmics de les nostres terres que anomenem de dos maneres diferents però és lo mateix, just lo contrari de l’oli que li diem igual i no és lo mateix.
Són ostrons o són ostres del Delta? Encara hi ha gent que creu que són coses diferents, de vegades al restaurant encara mos pregunten si són ostres o són ostrons i de vegades mos pregunten la diferència que hi ha entre ostres i ostrons… la resposta sempre és la mateixa; el nom.
La qualitat de les nostres ostres fa anys que ha millorat i continua millorant molt. Avui les ostres del Delta poden jugar a les lligues més importants. Falta, sense cap dubte, seguir fent camí, sempre hem de millorar, però se n’ha fet moltíssim. Les aportacions nutricionals del nostre Delta i les característiques de les seves aigües, per mitjà del plàncton i fitoplàncton, entre altres coses, li donen a l’ostra el sabor, la salinitat, l’exquisidesa i la carnositat difícil de trobar en un altre lloc. Si a això li sumem que, els darrers anys, s’han canviat alguns mètodes i processos trobarem el perquè de la sensible millora del resultat final. Ja fa temps que es van començar a comercialitzar ostres del Delta “d’alta gamma”, fins i tot hi ha algunes ostres que les treuen cada dia a “prendre el Sol” per mitjà de sistemes elèctrics solars i que això li aporta, encara, més intensitat, finesa i carnositat. Però, en general, totes les ostres del Delta han millorat moltíssim. Avui totes les ostres del Delta són de gran qualitat i algunes de qualitat excepcional.
Però, baix el meu punt de vista, per continuar fent aquest camí hem d’abandonar el terme ostró. Ja sé que dir ostró mos diferència, dóna tipicitat, territorialitat… però al mateix temps també fa que la gent ho entengui com una segona qualitat, com una cosa que no està al nivell de les ostres, fins i tot com un succedani de les ostres.
Crec que el terme ostró ve de quant les “grans ostres” eren les planes i, com que les nostres no ho eren, els diem un nom diferent, un nom inferior. Ara això ja no és així. Ara hi ha ostres planes i ostres arrissades per tot arreu. De fet ja és més normal trobar-ne més de les arrissades que de les planes.
Jo crec que ja és el moment d’enterrar el terme ostró per a sempre i parlar a boca plena de les ostres del delta de l’Ebre!
Jeroni Castell
Xef de Les Moles