L’estiu comença i per a molts s’acaba l’escola i comencen les vacances. Comencen les festes del poble, los bous, les xarangues i els correfocs. Les Terres de l’Ebre s’omplen de turistes, de gent de totes les edats amb ganes de gaudir, amb ganes de platja, de vermuts i paelles. Molts com jo tornem a casa carregats de nostàlgia per assaborir les arrels, les olors i els sabors de la terra i una cosa que enyoro molt: gaudir de la llengua materna sense filtres. Perquè la llengua materna és casa. Arriba l’estiu i el whatsapp s’omple de missatges tipus, xeica quan véns? Eca, avisa quan baixes que t’asperem pa fer un vermutet. Els que estem fora enyorem i és un regal saber que els que estan t’esperen.
Pos xeics, vaig aprendre fa poc que aquesta paraula tan nostra l’hem heretat de l’àrab i vol dir savi, mestre. I he pensat amb tots els mestres que s’han guanyat un bon estiu i des d’aquí els hi volia fer un petit homenatge. Un homenatge a tots els mestres.
La paraula mestre prové del llatí Magister -el més savi- i és l’oposat del Minister, que és el menor entre dues persones, el servidor. Primer els mestres, després els ministres. Per als romans, el Magister era aquella persona notable o destra en el seu ofici, tant a dins com a fora de l’àmbit acadèmic.
I després d’aquest petit incís etimològic voldria fer una reflexió sobre el que vol dir per a mi ser mestre. Partint des del respecte i l’admiració profunda a tots aquells que ho exerceixen professionalment, em permeto la llibertat de dir que a les Terres de l’Ebre ja ho sabem que en algun moment u altre tots som xeics, xaics, ecs, ics. L’amiga, la iaia, la tia, lo veí, el cambrer, lo mestre pastisser, lo mestre de cuina, lo mestre d’obra, los mestres pescadors i els mestres de la Terra. I també les mestres espirituals, les mestres de vida i espero que tots tinguem records dels nostres mestres d’escola, de parvulari, de música, d’educació física, d’anglès o d’informàtica.
Proposo una reflexió individual i col·lectiva sobre què vol dir i què implica en els nostres dies SER mestre. Podríem començar recordant als nostres grans mestres: aquells que amb fe, entrega i humilitat ens van acompanyar en el camí de ser qui som ara. Aquells que des de la consciència ens van aportar amb amor, paciència i vocació coneixements, valors i hàbits que ens van ajudar a créixer i desenvolupar-nos per ser millors estudiants, millors professionals, millors persones. Intentem cadascú de nosaltres, ara més que mai, ser mestres.
Amb tota la meva gratitud als Xaics i a totes les meves mestres. Gràcies i bon estiu.
