“Fes allò que t’agrada, segueix els teus somnis i no abandonis”. Sens dubte, paraules que s’han repetit molt en els darrers temps. Paraules que posen el focus sobre els desitjos dels estudiants. Estudiants que han de cercar i despertar una passió amb la qual, de forma quasi precoç, decidiran el principi de la que serà la seva carrera professional. Però, per què ens obsessionem tant en voler trobar la nostra passió?
He de fer quelcom que m’agrada o quelcom que se’m dona bé?
No tots els alumnes seran capaços de trobar-la. Aquesta realitat, sovint ens aboca a una dicotomia a l’hora de buscar el nostre camí: he de fer quelcom que m’agrada o quelcom que se’m dona bé? Una pregunta si més no estressant, que es veu també replicada fora de la ment dels estudiants, plasmada en les parets de les aules escolars i present en la mentalitat de la societat vigent.
Docents que ens encoratgen a buscar allò que més ens atregui i avaluacions que ens jutgen i classifiquen en funció del que se’ns dona millor. A la llarga, aquesta disjuntiva es pot manifestar, per a alguns alumnes, com a expectatives inassolibles, frustracions i somnis a mig camí. Potser no hi ha només una escala de mesura. Potser en la intersecció entre aquell ideal d’excel·lència personal i realitat fixada per les nostres capacitats, es troba la veritat de la vocació.
La veritat reclama un procés de coneixement personal i d’introspecció, per al que no tothom pot estar preparat de primeres. Si jo disposo d’unes habilitats innates, puc conèixer les meves fortaleses i alhora ser conscient de les meves mancances. Des d’un punt de vista empresarial, allí on s’alineïn els nostres punts forts amb les oportunitats del medi, és on podrem triomfar amb més probabilitat i assolir els objectius marcats. Si més no, se’ns presenta la idea de que la anomenada “passió” no és únicament comparable a un “rampell” d’amor a primera vista, però a la tendresa i afecte constant que anem obtenint a base de millorar en aquell camp on despuntàvem.
Si jo disposo d’unes habilitats innates, puc conèixer les meves fortaleses i alhora ser conscient de les meves mancances
Sota el meu punt de vista, com a alumne que s’ha enfrontat a aquesta realitat en la seva vida, les habilitats han marcat el camí. Jo mateix m’he obsessionat en pensar que necessitava sentir una guspira cap a un àmbit del saber, i que allò m’ajudaria a buscar el meu camí. A alguns els hi funciona, però no a tots. En canvi, al seguir el camí de l’instint, de descobrir allò que sabia fer bé i de les meves habilitats (la veritat) un nou paisatge es dibuixa, encaixant les peces d’un trencaclosques personal, producte de la discussió, entre les habilitats i la passió.