Nadal entelat per la tristor en el món de l’associacionisme i de les lletres ebrenques. Aquest dimarts s’ha conegut la mort del deltebrenc Jordi Gilabert, un dels grans intel·lectuals i activistes del delta de l’Ebre, als 67 anys, fruit d’un greu malaltia que li va ser detectada fa aproximadament un any. Doctor en història per la Universitat de Lleida, va ser professor de secundària i autor de diversos assajos sobre l’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó, el fenomen del cors musulmà a la costa catalana durant l’edat moderna o les conflictives relacions de la Generalitat amb el poder central a la primera meitat del segle XVII. ‘Adellà del riu’, premi Ribera d’Ebre 2018, va ser la seua primera novel·la.
La seva personalitat, però, anava més enllà de la docència i la creació literària. Va ser un dels activistes més importants que va liderar la revolta social del seu municipi, arran de la qual va nàixer el parc natural del delta de l’Ebre. Era un dels portaveus de la protesta davant la llacuna del Canal Vell, quan a la finca de Bombita s’anava a eliminar part de la llacuna per convertir-la en arrossars. En aquell moment no hi havia la consciència mediambiental que hi ha ara.
Gilabert va tornar a ser l’ideòleg que va organitzar la lluita en contra del Pla Hidrològic Nacional des de Deltebre, i un dels cervells que va combatre l’oligarquia instal·lada durant dècades a la comunitat de regants de l’esquerra de l’Ebre. Sempre discret, preferia no visualitzar-se i estar a una segona fila, però el seu criteri era dels més respectats.
Al seu blog, Portfangós (https://portfangos.com/author/portfangos/), feia mesos que es podia llegir: “A causa d’una sobtada malaltia, em veig obligat a deixar el blog Portfangós, almenys durant una llarga temporada. Una gran abraçada. Jordi”. Va deixar d’escriure articles d’un gran valor, pràcticament al mateix temps que també va fer-ho a l’ebredigital.cat, del que era un dels destacats col·laboradors de la secció ‘L’article del dia’.
El seu últim missatge, escrit el passat 15 de desembre, deixa així: “Bon dia. Només vaig poder fer tres col·laboracions. Pateixo, com crec que et vaig dir, un greu problema de salut que m’impedeix vindre al dinar i qualsevol altra activitat. Estes coses arriben a la teua vida més aviat del que un espera. Salut i llarga vida pel setmanari l’Ebre”·. Amagaven les seues paraules un comiat, que menys de deu dies després, lamentablement ha estat definitiu.
Aquest són els enllaços dels tres articles que va poder escriure a ebredigital.cat, que ell sabia perfectament que havia estat el digital del setmanari l’Ebre, fins que el propi setmanari en va crear un altre amb el nom de la seua capçalera:
- Publicat el 12 de febrer de 2024: https://ebredigital.cat/2024/02/12/lany-que-vam-estar-a-punt-de-ser-rics/
- Publicat el 8 de gener de 2024: https://ebredigital.cat/2024/01/08/hora-de-blindar-se/
- Publicat l’11 de desembre de 2023: https://ebredigital.cat/2023/12/11/i-si-ho-mirem-duna-altra-manera/
Condol de l’Ajuntament de Deltebre
L’Ajuntament de Deltebre ha emès una nota de condol per les seves xarxes socials lamentant “profundament” la pèrdua del qui va ser professor de l’Institut de Deltebre i “va exercir com a regidor del nostre ajuntament entre els anys 1983 i 1991, i posteriorment durant la legislatura 2003-2007”. Des del consistori es fa valdre la seva condició de persona “compromesa amb la defensa del nostre territori i del nostre riu. Des de l’Ajuntament de Deltebre expressem el nostre suport i escalf més sincer a la seva família i amistats en aquests moments difícils”.