No podem dir que sigui res nou, però per si la tragèdia que ha generat la DANA no fos suficientment dolorosa i cruenta, aquests dies hem assistit també a un altre drama: els de les faules i mentides interessades o ignorants que han inundat tristament les xarxes socials i, el que és pitjor, l’imaginari col·lectiu.
En pocs dies hem vist youtubers, seguits per milers i milers de persones (i en especial per joves), que donen altaveu i veracitat a un comentari anònim en un xat. Hem assistit a una pluja de retuits de suposats membres dels cossos de seguretat que anunciaven més víctimes a un aparcament. Tot fals. Fins i tot hem vist a suposats “comunicadors” falsejant un escenari d’un dels pitjors successos en la història del país perquè resultés més dramàtic, i molt en temo que més atractiu per l’audiència àvida de morbositat. Són només tres exemples d’un maremàgnum de despropòsits que és impossible de quantificar.
Dediquem gairebé 2 hores diàries a xarxes socials; el 43,2% dels usuaris i usuàries ho fan per “informar-se” o, més aviat, per (des)informar-se
La recepta fa por: un exèrcit “opinadors” amb escuradents, còmodes en la ignorància, i un exèrcit d’agitadors socials, acostumats a moure’s en el fang de la mentida. A l’altra banda, una població cada cop més acostumada als missatges curts (i per curts, parcials i despullats de qualsevol complexitat), als vídeos de pocs segons i als plantejaments polaritzats que es mouen només del blanc al negre.
Diferents estadístiques apunten a que dediquem gairebé 2 hores diàries a xarxes socials i a que el 43,2% dels usuaris i usuàries ho fan per “informar-se” o, més aviat, per (des)informar-se. El paper de les xarxes en la conformació del mapa mental col·lectiu i de l’agenda és inqüestionable. Els mitjans de comunicació viuen una crisi de confiança per part d’una part de la població que els perceben com una expressió d’interessos econòmics o polítics. No negaré que hi ha casos de mala praxi -seria un mal favor a una professió que estimo- però majoritàriament es tracta d’un col·lectiu format, que vetlla per la veracitat i contrast de les informacions i per la seva deontologia professional.
Convé una reflexió profunda que vagi molt més enllà d’aquestes quatre idees que humilment comparteixo en aquest article. Convé garantir el dret a una informació veraç. Convé debatre si les solucions passen per l’educació i el foment de l’esperit crític i també per una revisió de la regulació que ens protegeixi de l’anonimat, les calúmnies i les informacions falsejades.