Les zones blaves, més enllà de ser llocs on estacionem vehicles, són regions del món on els habitants viuen més anys que la mitjana. És un concepte encunyat pel demògraf Dan Buettner fa vint anys per identificar àrees geogràfiques amb una longevitat anormalment alta, com Okinawa (Japó), Sardenya (Itàlia), la Península de Nicoya (Costa Rica), Icària (Grècia) i Loma Linda (Califòrnia).
Les zones blaves, més enllà de ser llocs on estacionem vehicles, són regions del món on els habitants viuen més anys que la mitjana
Per poder desentranyar el secret de la longevitat, els demògrafs han dedicat moltes hores a l’estudi dels elements en comú que comparteixen aquestes regions. Els trets distintius que s’han identificat són, de forma resumida, la dieta (basada en plantes i poques calories), els hàbits saludables (activitat física regular i baix consum d’alcohol i tabac) i la vida en comunitat. Poca sorpresa en els dos primers. El tercer, però, em sembla el més interessant i és on solem posar menys atenció.
Mantenir-nos connectats amb la comunitat on vivim té un impacte positiu en la nostra salut. Especialment, si ets gran i vius sol, valores molt que la veïna es preocupi per tu quan estàs al llit amb la grip, que les amigues et treguin del sofà per anar a caminar o a prendre un cafè o que trobis algú del teu cercle d’amistats amb qui poder anar a un concert. Comptar amb aquesta “xarxa de protecció” contribueix a una bona salut física i mental.
Mantenir-nos connectats amb la comunitat on vivim té un impacte positiu en la nostra salut
Algunes d’aquestes activitats, com anar a caminar, es poden fer a la natura, però altres requereixen disposar de llocs de trobada. Temps enrere els casals de gent gran oferien un valuós espai on les persones jubilades podien socialitzar, però avui en dia la gent arriba a l’edat de jubilació amb una salut i unes inquietuds que poc tenen a veure amb les dels meus avis. Si abans la gent gran es conformava a passar una estona jugant a cartes amb els amics o fent un cafè al bar del poble, ara volen viatjar, fer excursionisme, aprendre ceràmica, teatre o, fins i tot, alguna carrera universitària per pur plaer.
Tinc la sensació que, com a mínim a Tortosa, hi ha pocs serveis i espais pensats per aquest segment de la població, que cada cop serà més extens si tenim en compte les projeccions de població. Ho pensava l’altre dia mentre revisava el llarg llistat d’activitats dirigides a tota mena de públic que ofereix l’ateneu de la ciutat on visc. Puc triar entre aprendre ball folk, participar en una horta comunitària, anar a un cicle d’activitats relacionades amb el món del gènere negre… L’ateneu, que és una entitat sense ànim de lucre, no només fomenta la divulgació cultural i el lleure sinó que també serveix per reforçar el teixit associatiu de la ciutat. En definitiva, és un espai que contribueix a la cohesió social.
Avui en dia, la gent arriba a l’edat de jubilació amb una salut i unes inquietuds que poc tenen a veure amb les dels meus avis
Quan camino per Tortosa, la meva ciutat natal, i veig locals tancats em pregunto per què, en lloc de pensar en quina botiga s’hi posarà, no hi visualitzem una acadèmia d’idiomes, un espai per aprendre cuina o jardineria o un centre de dia on puguin anar els avis que ho necessitin. El comerç és una activitat econòmica important, per descomptat, però els patrons de consum de la societat van canviant i tot apunta que el comerç presencial (a diferència de l’electrònic) continuarà de baixada. Per tant, les ciutats i pobles han d’adaptar els espais i adequar-los a les noves necessitats.
Per gaudir de la vellesa cal cuidar la dieta i els hàbits de vida saludables però també, i sobretot, els vincles socials
Acabo amb una anècdota. Fa uns dies un investigador del University College London, el doctor Saul Justin Newman, va rebre el premi Ig Nobel en demografia per la seva recerca en longevitat. El guardó és una paròdia dels Nobel que reconeix aquella recerca que fa riure a la gent, però, alhora, convida a pensar. El doctor Newman ha trobat errors en la identificació de les persones centenàries, que portarien a qüestionar alguns dels resultats de la recerca sobre zones blaves. Tot i aquesta limitació, em quedo amb la idea que per gaudir de la vellesa cal cuidar la dieta i els hàbits de vida saludables però també, i sobretot, els vincles socials.