Cada any el dia 10 de setembre es celebra el Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi, una iniciativa conjunta de l’Associació Internacional de la Prevenció del suïcidi (IASP, per les seves singles en anglès) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb l’objectiu de promoure la conscienciació sobre el suïcidi i la seva prevenció, així com reduir l’estigma associat a aquesta causa de mort, enguany amb el lema Canviem la narrativa, comencem la conversa.
Segons dades l’OMS, cada any moren per aquesta causa 700.000 persones al món, això suposa que cada 40 segons mor una persona per suïcidi. A més a més, per cada una que aconsegueix acabar amb la seva vida, s’estima que n’hi ha entre 20 i 30 que ho intenten. Si traslladem aquestes dades al nostre país, cal saber que segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2022 van morir 4227 persones per esta causa, el que significa que cada dia van morir, una mitjana d’onze persones. D’estos més de 4.200 suïcidis a nivell estatal, 614 van ser de residents a Catalunya. A més, ens trobem que el suïcidi és la primera causa de mort entre la joventut espanyola, de 15 a 29 anys. Tot plegat converteix el suïcidi en un greu problema de salut publica, ja que provoca un gran impacte físic, psicològic, emocional i social, a les persones i famílies implicades i a la comunitat en general.
Al llarg de la història el suïcidi ha estat envoltat de mites i idees preconcebudes, sovint equivocades, convertint-lo en un tema tabú del que no se’n ha parlat. Entre elles, és creu que parlar-ne pot ser interpretat com un estímul i crear un efecte crida, però els experts amb el tema afirmen precisament el contrari, parlar-ne per a prevenir-lo. Iniciar converses respectuoses i sense judicis obre les portes a la comprensió, el fa visible i contribueix a conscienciar a la població, si en parlem, podrem entre totes i tots, disminuir l’estigma que l’envolta, oferir suport i disminuir el sofriment.
Totes les persones estem exposades a desafiaments emocionals, problemes i trastorns de salut mental, la qual cosa pot fer que ens fallin els mecanismes d’adaptació i no saber com fer front a certa situació, per això és important que canviem la mirada i entenguem, com a societat, que el suïcidi és una altra forma de mort i per tant, n’hem de parlar sense sensacionalismes, sense judicis, de manera responsable, amb respecte i solidaritat, sense deixar-nos influenciar per les nostres creences o per les nostres pors.
Per acabar, també saber que hi ha alguns telèfons als que podem trucar les 24h del dia els 7 dies de la setmana, on podrem ser atesos per personal qualificat, com per exemple el 024 Línia d’atenció a la conducta suïcida impulsat pel Ministeri de Sanitat, el 061 Una veu contra el suïcidi, que forma part del Pla de prevenció de la conducta suïcida de la Generalitat de Catalunya i el 717003717 el Telèfon de l’Esperança, actius i compromesos amb el tema des de fa més de quaranta anys.
Tan de bo entre totes i tots ens convertim en una societat que parla del suïcidi obertament, i on les persones es senten valorades i compreses, sabent que totes les vides importen. Comencem la conversa?
Georgina Casanova
Professora del Departament d’Infermeria i Sotsdirectora del Campus Terres de l’Ebre