Agost plega veles… i Mercuri desplega les ales!
Què, com esteu? Sobrevivint l’infinit agost?
Este cap de setmana, agost plega veles. Un mes desafiant, que ens ha anat fent més d’un pols. Astrològicament, una quadratura enmig d’un Mercuri retrògrad, ens ha portat a qüestionar-nos un munt de coses i a seguir avivant la nostra força interna. Deixant-nos estar de suposicions, més que limitacions eren contradiccions. Per una banda, el què volem versus el què sabem que va de cap a caiguda, i que per fi obre les portes de la saleta d’espera. Tot s’està recol·locant. Creient i creant, tot es va encaminant.
Ja estem a més d’una setmana del que va ser la Lluna plena a Aquari i la lluna va perdent llum perquè es va aproximant al que serà la Lluna nova al signe terrenal de Virgo, el 2 de setembre, fet que donarà inici a l’última temporada d’eclipsis del 2024. Sí, ja tornen a estar aquí. Pos si fa 4 dies… pos sí! Sant tornem-hi que això no ha sigut res.
Lo Sol fa uns quants dies que brilla des de Virgo baixant a terra allò que sentim que ens mereixem i ressalta la importància d’este detox mental, per anar posant ordre i fil a l’agulla per a la nova “vuelta al cole”, i respon a un Mercuri que ja es troba directe. Ara bé, keep calm que necessita uns 2-3 dies per a despertar-se. I tu, també.
Espera i no puges al carro del Mercadona de cop, a vore si després no hi haurà manera de capgirar la pinya i ens haurem d’arromangar i fer una pizza… Sí, sóc del team pinya a la pizza i de qualsevol combinació de contrastes dolç/salat. Què xalo estos dies menjant amanides amb figues del nostre paner. Les mateixes figues que, sorprenentment, et trobes a l’escaleta de la porta de casa per a endolcir la tornada a l’ajuntament després d’uns dies de vacances.
Ja fa uns quants estius que les mini vacancetes d’agost les visc al Delta. I és que aquí ho tenim tot! Platgeta, postes de sol, bon menjar i de festa major en festa major. I, per a mi, lo més important: amb qui compartir-ho, la nostra gent. Mirant la galeria del mòbil, em sento molt afortunada (suposo que com la majoria de vatros). Estes últimes setmanes, he tingut la sort de poder compartir mil plans amb la família i amb diferents amistats, de diferents grups socials, diferents pobles del voltant; amistats de les de tota la vida que viuen fora i venen a l’estiu, amistats que viuen aquí però que veus de tant en tant i és com si no hagués passat el temps i, també, noves amistats que la vida et va regalant…
Hi ha pau en saber que mai et perdràs allò que és per a tu. Persones, feines, relacions, converses, experiències… Este està sent lo meu mantra d’este mes tan nebulós. I tu saps, si ho penses bé, quina tranquil·litat? És un soltar ipso facto i confiar que tot és necessari per al nostre major bé. Ara, hi ha ratets que costa integrar-ho. La teoria ens la sabem tots però… parlem-ne!
L’altre dia mateix, fent una de les coses que més m’agrada a l’estiu, rostir-me al sol, i si pot ser a la voreta del mar millor, en un momentet d’aquells que et ve tot al cap i comences a reflexionar… vaig tindre la sensació que no avançava, que feia temps que “no em passava res”… Encara vols que et passe més? –vaig contestar-me rient. I sí, és veritat, que no ens passe lo que voldríem que passés no vol dir que no estigue passant res. En realitat, internament, ja està tot passant. Diferent de la pel·lícula que ens havíem muntat? (punt a favor de les expectatives) Pos segur… però tot se segueix movent.
Les peces van encaixant amb les possibilitats que van apareixent, desprogramant-nos de tantes lleialtats inconscients, trencant cercles, ficant-nos a la butxaca lo que pensen els altres, obrint-nos pas i dubtant menys. Per a què enganyar-nos si tot s’està mostrant com és.
Ens mereixem este punt de reinici, amb les idees clares com a companyes de viatge, des d’un nou impuls, sense pressa i des del que volíem però potser fins ara no ens atrevíem.
Se tracta de tu i del que t’ha portat fins aquí.
Tere Llambrich
Jurista astrolover