Som al mes de juliol, el mes en què molta gent comença les vacances. I ho diem en plural, perquè és el temps de repòs per antonomàsia.
I dic repòs per a alguns, perquè per a les mares, si no és que van a un hotel, torna a ser la faena de cada dia però en un altre lloc, més gran o més menut, al camp o a la muntanya, tant se val: la faena d’anar a comprar, de preparar el dinar i el sopar, de tenir cura dels xiquets, de… és la mateixa però en un context diferent.
Sovint passem mesos i mesos preparant les vacances, que si anirem a tal lloc, que si farem això o allò de més enllà i, quan arriba el moment, tot són nervis i pessinogues a l’estómec. Això és tan bonic, no té preu, s’ha de viure, i conviure!
I amb la convivència arriben les friccions, els malentesos, les “topades” que, si no es resolen al moment, poden acabar generant separacions, tant de parelles com d’amistats. I, tot i que és un clàssic, sempre acaba passant.
Durant les vacances ens relaxem, oblidem els horaris, la pressa, el dia a dia esdevé més pausat, més tranquil, i fa que el nostre cos també estigui més tranquil, això si aconseguim desconnectar de la faena, perquè si no, no són vacances ni res.
Agost és el mes de les vacances, el mes en què els viatges i els hotels s’encareixen perquè en diuen “de temporada alta”, i això els atorga el dret a fer pujar els preus pels núvols. I si no hi ha més remei, toca pagar, no n’hi ha d’altre. Vaigues on vaigues hi haurà gent, això és inevitable. I segons on siga, les cues són eternes.
I la temporada alta ara va de mitan juliol a mitan setembre, dos mesos llargs i eterns.
Popularment hi ha la creença que els mestres viuen molt bé perquè tenen tres mesos de vacances, però, pel que sé, no és així. Treballen ben bé fins a mitan juliol, i a primers de setembre ja tornen a estar al peu del canó. Un mes i mig a tot estirar. Que al juliol no fan classe? A moltes empreses fan jornada reduïda, i ve a ser el mateix, no trobeu?
Una servidora ja fa jornada reduïda i en escriure això té les revolucions minimitzades, de manera que aquí s’acaba la reflexió que espero que us haja agradat.