Darrerament, sentim als mitjans de comunicació paraules com innovació, tecnologia, aprenentatge disruptiu…, i potser us pregunteu que de tot això, tenim al territori. Comencem per explicar, que la innovació disruptiva és aquella que trenca la manera prèvia de fer les coses, obrint noves alternatives a l’aprenentatge. Aquesta, és una de les raons de ser de la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va nàixer fa gairebé dos anys i amb ella, el Centre d’Innovació i Simulació Territorial (CISTE), un projecte de territori i per al territori, que pel seu alt component tecnològic, permet fer realitat l’aprenentatge disruptiu.
La Càtedra parteix de que la simulació és una metodologia disruptiva i una eina molt potent per millorar la capacitació professional de manera eficient i efectiva. La simulació es desenvolupa en espais on es recreen situacions el més semblant a la realitat, on s’utilitzen mitjans audiovisuals, que enregistren tot allò que passa, i es genera l’anàlisi i la reflexió sobre l’actuació dels participants.
La simulació és una metodologia disruptiva i una eina molt potent per millorar la capacitació professional de manera eficient i efectiva
El model de simulació que apliquem està dividit en tres etapes: el brífing, l’escenari simulat i el debrífing. El brífing és on es reforça el pacte de l’aprenentatge, la seguretat i on es treballen les limitacions que té la simulació davant de la realitat que els participants han viscut o poden viure en la seva experiència professional. És fonamental generar un entorn segur, on el participant minimitzi la seva sensació de sentir-se jutjat, i pugui “brillar”. A la Càtedra, sempre diem “el que passa al CISTE, es queda al CISTE”, ja que tot plegat forma part de la cultura de la seguretat, del fet d’aprendre de l’error, i viure aquest, com una oportunitat de millora. L’escenari, en un centre com el CISTE, permet elevar a un altre nivell l’entorn simulat, i entrenar-se amb habilitats tècniques o no tècniques, a ple i alt rendiment, és un entorn per posar-se a prova un mateix. I el debrífing, conduït per un instructor o facilitador, és una part fonamental de la simulació, on es treballa la reflexió individual i grupal. Metafòricament és un procés de microcirurgia, per aconseguir l’objectiu prèviament fixat, s’assimila i impacta amb la qualitat de l’exercici professional.
L’instructor és qui té la competència per aconseguir una simulació eficaç, ha d’estar àmpliament format en tot un ventall d’estratègies cognitives i de debrífing, i que a més, sap integrar la tecnologia com la seva aliada. L’instructor, en tot moment ha de ser conscient de l’objectiu, de què genera i mantenir-lo present, perquè tindrà un impacte en l’eficàcia i la eficiència del debrífing. Aquest, és una peça clau, ja que ha de saber crear un entorn psicològicament segur, perquè d’això dependrà l’èxit o fracàs de la simulació.
Actualment, disposem de simuladors d’alta fidelitat, la realitat virtual interactiva, entre altres, que són essencials per a la simulació. Tot i això, en altres ocasions és necessari la participació d’actors, que desenvolupen el paper de pacients simulats, familiars, o altres intervinents, que combinat o no amb la tecnologia, són un element per a la simulació. En qualsevol cas, la qualitat docent de l’instructor, és la competència que més influeix.
Si tenim professionals més ben formats, millorarà la seva pràctica i revertirà directament en una població més ben atesa
En l’àmbit professional, la simulació és la metodologia idònia per entrenar actuacions de crisi, treball en equip, lideratge, seguretat del pacient o de l’aula, millorar procediments, actuacions i circuits, així com la utilització segura de noves tecnologies. També és una metodologia fonamental i imprescindible als graus de salut, que els ajuda a desenvolupar el pensament crític i la presa de decisions. A més, la simulació és una gran eina per treballar entre professionals i de manera interdisciplinària. No hem d’oblidar, que si tenim professionals més ben formats, millorarà la seva pràctica i revertirà directament en una població més ben atesa, i per tant, en una millor qualitat de vida.
Fins aquí, un tastet de què us pot oferir la Càtedra, a les Terres de l’Ebre, terra de fang, d’arròs i aigua salada,… i Ebrencs i Ebrenques, actualment tenim un dels millors centres de simulació, com és el CISTE, un projecte de territori, que és una realitat, gràcies al territori. I si teniu ganes de venir, us esperem al Campus Terres de l’Ebre, de la URV.
Dra. Silvia Reverté Villarroya
Directora de la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili