En els darrers anys, s’ha registrat un augment significatiu dels casos d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Diversos factors contribueixen a aquesta tendència, i comprendre’ls és crucial per plantejar canvis que poden millorar la nostra salut.
La higiene excessiva, especialment des de la infància, podria ser contraproduent
La contaminació ambiental, és un dels principals factors i és que les partícules contaminants afecten el sistema immunitari, fent-lo més susceptible a desenvolupar reaccions al·lèrgiques.
La higiene excessiva, especialment des de la infància, podria ser contraproduent. Abans, un xumet caigut a terra no es considerava un problema, però ara la desinfecció constant és la norma. Aquesta pràctica excessiva pot impedir el desenvolupament natural del sistema immunitari dels nens. Permetre que els infants estiguin en contacte amb els gèrmens, tinguin mascotes, germans o assisteixin a la llar d’infants pot tenir un efecte protector contra les al·lèrgies.
La globalització i els canvis en la dieta ha diversificat les nostres dietes amb aliments de tot el món, però això també pot contribuir al desenvolupament d’intoleràncies i al·lèrgies a causa de canvis en els patrons alimentaris.
És important ser cautelós amb els tests privats o les proves sanguínies realitzades en clíniques privades, ja que sovint no tenen una base científica sòlida i poden portar a diagnòstics erronis
La disminució de la lactància materna la qual proporciona protecció contra moltes malalties i al·lèrgies. La seva disminució en alguns casos, d’oferir el pit al nadó, pot augmentar la incidència d’al·lèrgies, ja que els infants perden els beneficis immunològics de la llet materna. A més, els parts per cesària, la història familiar, la genètica, el sexe (amb major incidència en nens durant la infància i en dones en l’edat adulta), i l’ús de fàrmacs antiàcids també són factors de risc associats a les al·lèrgies alimentàries.
Les proves diagnòstiques, amb un ús creixent per detectar al·lèrgies i intoleràncies també ha contribuït a aquest augment. Tanmateix, és important ser cautelós amb els tests privats o les proves sanguínies realitzades en clíniques privades, ja que sovint no tenen una base científica sòlida i poden portar a diagnòstics erronis i una gestió inadequada.
La comunicació en el menjador escolar. Algunes famílies comuniquen al menjador escolar que el seu fill/a és al·lèrgic a un aliment per evitar conflictes, quan en realitat l’infant només té aversió a aquell aliment. Aquesta pràctica pot trivialitzar les al·lèrgies reals i complicar la gestió de les al·lèrgies o intoleràncies alimentàries genuïnes, tan en el menjador, com a l’escola o a la pròpia cuina,
Els aliments sense gluten. En podríem dir una “moda”; perquè hem de tenir en compte que el consum d’aliments sense gluten s’ha popularitzat, però això no sempre significa que siguin més saludables. Molts d’aquests productes contenen alts nivells de greixos i sucres per millorar el sabor. Consumir aliments sense gluten sense una necessitat mèdica diagnosticada, com la celiaquia, pot portar a desequilibris nutricionals.
En conseqüència recordem que l’augment de les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries és un fenomen complex que implica múltiples factors. Abordar aquesta qüestió requereix informació precisa i científica, evitant diagnòstics erronis i pràctiques perjudicials. La col·laboració entre professionals de la salut, famílies i institucions educatives és essencial per a una gestió adequada d’aquestes condicions.