Cada cop hi més professionals de la salut, investigadors i afectats que proposen canviar el concepte de l’obesitat. El titular de l’article n’és un dels suggerits. S’ha de tenir present que aquest trastorn crònic de l’adipositat (obesitat) està relacionada amb més de 200 patologies.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’obesitat com una acumulació anormal o excessiva de greix (teixit adipós) que pot ser perjudicial per a la salut. La mateixa OMS xifra en gairebé set-cents milions el nombre de persones majors de 18 anys obeses al món; i gairebé dos mil milions d’habitants del planeta tenen sobrepès. Quan el pes corporal supera en un 25 % la massa corporal total considerada normal és parla ja d’obesitat mòrbida. Amb aquestes xifres la mateixa OMS no dubta en qualificar l’obesitat com la pandèmia (no infecciosa) del segle XXI. A Espanya quatre de deu escolars (un 40 %) d’entre 6 i 9 anys pateixen excés de pes. Les dades corroborades per l’OMS situen Espanya entre els països amb més prevalença d’obesitat.
En els darrers mesos aquesta malaltia crònica ha ocupat molts d’espais en el món periodístic. La prestigiosa revista Science parlava dels nous medicaments antiobesitat com l’avenç científic més important de l’any 2023: la semaglutida (Ozempic ©) i la tirzepatida (Mounjaro ©); el primer fàrmac ja aprovat per l’Agència Europea del Medicament i el segon s’espera que en molt poc temps l’AEM ho faci.
En aquest 2024, després de l’èxit científic i econòmic, arriba el repte social d’aconseguir que aquests medicaments puguin estar a l’abast del gran volum de població que se’n pot beneficiar. Però aquests medicaments per tractar l’obesitat poden costar uns 300 euros al mes per pacient. L’elevat preu d’aquests tractaments innovadors, ara per ara, són una clara amenaça per al principi de sanitat universal. Però els preus prohibitius que limiten l’accés als tractaments no afecten només als medicaments de l’obesitat. Són un problema estructural de la relació entre els sistemes sanitaris i la indústria farmacèutica que afecta moltes de les teràpies farmacològiques innovadores. Tanmateix cal considerar que invertir en la prevenció amb aquests medicaments podria evitar futures despeses més grans i milloraria el benestar de molta gent.
Per combatre l’obesitat mòrbida l’aparició dels nous medicaments Ozempic © i Mounjaro © pot representar una bona ajuda complementària.
Però per a la gent gran i ha un canvi de tendència pel que fa referència al lleuger sobrepès. La Societat Britànica de Geriatria, així com especialistes en nutrició de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, són de l’opinió que les persones més grans de 65 anys és saludable que mantinguin un petit sobrepès. La pèrdua de pes tendeix a causar tant pèrdua de greix com de múscul, i això últim incrementa el risc de caigudes i les seves negatives conseqüències. També, el greix actua com una reserva d’energia a que l’organisme pot recórrer quan la persona emmalalteix i perd la gana. A més, les persones grans que es posen a dieta poden cansar-se més i tenir menys probabilitats de mantenir-se físicament actives, fet que comporta una disminució de la massa muscular.
Dues cares diferents del sobrepès.
Jordi Segarra Costa
Director del programa FEM SALUT. Canal TE
