Gràcies a les manifestacions dels pagesos, el sector primari i el món rural han obert informatius i han emplenat portades de mitjans d’abast nacional. Però, la rellevància que se li dona a l’agricultura als espais informatius dels “grans” mitjans és realment poca quan no tallen carreteres i, per tant, quan no influïxen en la vida dels demés. La imatge dels tractors a la Diagonal i als llocs més emblemàtics de la gran capital, ha generat orgull a la “perifèria”, i sorpresa a l’espai urbanita de referència, però és esta la Catalunya real, i no una altra.
Per als mitjans de proximitat, parlar d’agricultura, del sector primari en general, dels problemes que patixen pagesos, ramaders o pescadors, és constant i habitual, pequè així és la vida a la Catalunya real
I per no parlar dels accents. Feia temps que a la televisió pública catalana no se sentien tants dialectes variats durant tanta estona, sobretot de Lleida i de les Terres de l’Ebre. Menció a banda per al TN Comarques de TV3, on sí que se li dona importància al sector gràcies a les corresponsalies, tant l’ebrenca com la de Lleida o del Camp de Tarragona. Però a la resta de telenotícies, les informacions de la pagesia disminueixen. Este és un dèficit que s’ha de corregir a partir d’ara, perquè sinó es fa així, sembla que a Catalunya una manifestació de pagesos sigui un tema sindical sectorial, quan en realitat és un problema estructural, de fonaments de la nostra societat. Tractar-ho com un problema de “territori” i no de país és un gravíssim error que pot acabar afectant la convivència i fins i tot la cohesió social.
Tot el contrari passa als mitjans locals d’àmbits rurals, com són les Terres de l’Ebre. Per als mitjans de proximitat, parlar d’agricultura, del sector primari en general, dels problemes que patixen pagesos, ramaders o pescadors, és constant i habitual, pequè així és la vida a la Catalunya real, la que ocupa més extensió . Els mitjans locals obren informatius i se’ls hi dona un lloc rellevant a les portades dels mitjans escrits i digitals. Ja sigui per falta d’aigua, per temporals que danyen conreus, per plagues o per ajuts que no arriben.
Hi ha centenars i milers de famílies que viuen del sector primari a les Terres de l’Ebre, i a tot Catalunya. I és imprescindible donar-los veu de forma permanent
I això no vol dir que les informacions internacional o econòmica, per posar un exemple, no siguin importants. Però tan important és el que passa a l’altra banda del món com el que passa al costat de casa. Potser a les Terres de l’Ebre, com en altres territoris del país, pensem més en la pagesia perquè la veiem reflectida cada dia als nostres paisatges: camps de vinyes, tarongers, oliveres o els quadres d’arròs del delta de l’Ebre, que tant definixen la visió que es té del Delta. I, si algun dia els pagesos decidixen deixar les terres, este paisatge tan nostrat canviarà. I la vida no es reduïx a les grans ciutats. És diversa i plural, i s’ha de respectar tothom per igual.
I no és només una qüestió del paisatge. Hi ha centenars i milers de famílies que viuen del sector primari a les Terres de l’Ebre, i a tot Catalunya. I és imprescindible donar-los veu de forma permanent. Ara, que tallen carreteres i es manifesten, òbviament. Però quan es queixen de la burocràcia, quan demanen millores al sector o quan reclamen ajuts, també. És primordial per a una societat com la nostra tindre un sector primari amb salut i amb veu. Perquè tant els mitjans de proximitat com els nacionals, no hem d’oblidar mai qui ens posa el plat a sobre la taula.
Confiem que els pagesos aconsegueixin els seus objectius, i els continuarem contribuint, si més no a visualitzar-los. Perquè portem ja anys fent-ho. En el cas del nostre grup de comunicació, només cal acudir a la videoteca per comprovar que les reclamacions que aquests últims dies han esclatat ja feia anys que es coneixin. Ho van explicar pescadors, ramaders i pagesos al programa Sector Primari els anys 2014 i 2015, i van tornar a fer els pagesos els anys 2016 i 2017 amb el programa La Barca de l’Andreu, i ho han continuat fent els últims dos anys amb un altre programa d’èxit, De Sol a Sol. Potser el següent programa hauria de ser ja de denúncia, si les justes reclamacions no s’arreglen.