La pèrdua de talent que, de manera estructural, han patit les Terres de l’Ebre durant dècades —fruit d’una diàspora persistent— continua sent un repte que exigeix un canvi profund de mentalitat. Especialment per a aquells que administren recursos públics i que, sovint, quan un productor audiovisual presenta un projecte, l’atenen com si fos la petició anual d’un voluntari que busca una aportació per al programa de festes. Aquesta actitud, massa estesa al territori, també impregna una part del teixit privat i dels actors que haurien de contribuir al finançament d’un sector que ja reclama, a crits, el reconeixement del seu valor estratègic.
Sí: l’audiovisual és estratègic. Ho ha demostrat primer resistint les dificultats, i després multiplicant l’impacte d’un magnetisme que projecta un territori que fins fa poc ni existia als mapes mentals del país
Sí: l’audiovisual és estratègic. Ho ha demostrat primer resistint les dificultats, i després multiplicant l’impacte d’un magnetisme que projecta un territori que fins fa poc ni existia als mapes mentals del país. Ha ajudat a fer visibles les Terres de l’Ebre perquè la qualitat de les produccions, amb els anys, ha sabut obrir-se camí. L’audiovisual, bressol del món digital —i, per tant, també de les xarxes socials—, està cridat a créixer. És un sector estratègic amb totes les lletres: empeny el creixement del territori i l’acompanyarà encara més en els pròxims anys, si tots estem a l’altura.
I ja ho han demostrat professionals de casa nostra, tant els que han triat marxar com els que han resistit aquí. Casos d’excel·lència com el de Joana Pardos, nascuda a la Ràpita, que acaba de guanyar un premi Emmy en el segon any consecutiu que trepitja la gala de Nova York. Pardos va haver de marxar a Barcelona per desenvolupar el seu projecte vital i professional, com tants joves que pugen al bus o al tren buscant oportunitats reals —no somnis— que el territori encara no sap retenir. Quants talents hem perdut des de la diàspora iniciada amb la Guerra Civil i la postguerra? Potser ara comencem a revertir-la tímidament.
També destaca el cas de Santi Valldepérez, professor del primer cicle formatiu d’audiovisuals creat a l’IES de l’Ebre. Realitzador de primer nivell a Catalunya, ha tingut la iniciativa i la valentia d’impulsar el Terres Travel Festival, el primer i únic festival del seu sector amb reconeixement internacional, especialitzat en audiovisuals vinculats al turisme. Dos sectors estratègics, audiovisual i turisme, caminant junts: una oportunitat clau per al futur del territori, que encara espera definir el seu propi pla estratègic amb claredat i ambició.
Cal reconèixer la feina de centenars de professionals que han passat per les televisions locals des de finals dels anys vuitanta fins avui. I, en un sentit ampli, de gairebé un miler de professionals del món de la comunicació en tots els seus formats
Però res d’això és fruit de l’atzar. Cal reconèixer la feina de centenars de professionals que han passat per les televisions locals des de finals dels anys vuitanta fins avui. I, en un sentit ampli, de gairebé un miler de professionals del món de la comunicació en tots els seus formats. Un sector amb pes real, que ens obliga a entendre que parlem d’autèntiques estructures de territori, equiparables —pel seu impacte i funció— a qualsevol infraestructura d’Estat. Els mitjans de comunicació sovint són confosos amb carreteres o vies de tren, i, en certa manera, ho són: generen cohesió i donen sentit a un territori.
Aquesta mateixa setmana s’ha enlairat un coet amb un satèl·lit en proves que buidarà les dades a Móra la Nova, gràcies a la feina perseverant de professionals que sí han pogut quedar-se —tant els del CoEbreLab a la Ribera d’Ebre com els del LAB d’Amposta. I aquest mes coneixerem la decisió sobre la gigafactoria, coincidint amb la publicació dels primers criteris dels fons de transició nuclear destinats a les empreses que vulguen generar ocupació.
Cal destinar recursos propis, i amb molta més escala que el d’una col·laboració. Perquè, si no ho fem, sempre seran altres els que recolliran els fruits que haurien de ser nostres, i seguirà marxant el talent que és de casa i vol seguir vivint aquí
Senyores i senyors: els indicadors són clars. El futur ja és aquí. I només ens en sortirem si prenen consciència dels valors opacs que ja tenim, però que frenem. Només ho aconseguirem si obrim els ulls, i alimenten un canvi de mentalitat profund. Cal destinar recursos propis, i amb molta més escala que el d’una col·laboració. Perquè, si no ho fem, sempre seran altres els que recolliran els fruits que haurien de ser nostres, i seguirà marxant el talent que és de casa i vol seguir vivint aquí.
