S’anomena ‘triangle de les Bermudes’ a una àrea geogràfica situada a l’oceà Atlàntic, associada a desgràcies i catàstrofes, també meteorològiques. És un concepte creat a mitjan segle passat per cronistes (escriptors i articulistes), que es relaciona amb “la mala sort” o fins i tot amb “el diable”. I ens serveix ara per posar sobre la taula un nou discurs de futur, perquè les Terres de l’Ebre no continuen massa dècades associades al pessimisme endèmic, perquè comencem a ser un subjecte amb perspectives de futur més positives.
Sabem que han oblidat “la Vegueria” i que ara només es parla de “la nova àrea Metropolitana” del Camp de Tarragona, que ha deixat en un segon lloc aquell intent passatger de la ”regió del coneixement ‘Catalunya Sud’, per fer front a les dinàmiques centrípetes de ”la Barcelunya’
Ja sabem que se’ns considerava “una reserva índia”. O que “sempre ens han posat allò que no volen a altres llocs”, com nuclear i parcs eòlics, per acabar sent la principal zona productora de Catalunya del país, per no dir “l’autèntica bateria”. Sabem també que han oblidat “la Vegueria” i que ara només es parla de “la nova àrea Metropolitana” del Camp de Tarragona, que ha deixat en un segon lloc aquell intent passatger de la ”regió del coneixement ‘Catalunya Sud’, per fer front a les dinàmiques centrípetes de ”la Barcelunya’.
Però hem de fer front al pessimisme, perquè som “el molí d’oli d’oliva” de Catalunya, el seu hort, i una de les grans zones on es pot construir “el nou polígon industrial” de Catalunya Sud amb servei ferroviari inclòs, i moltes més coses que sorgiran els últims anys gràcies als Fons de Transició Nuclear, dels quals sabem poques coses amb transparència real (només hi ha notes de premsa i fotografies mediàtiques), però que intuïm que poden fomentar un canvi estructural. Per poc que sigue, ja se’ns té en compte com a subjecte “perquè sortim al mapa”.
Però hi ha una cosa de la qual es parla poc a l’agenda mediàtica i que és estructural i nuclear: les grans infraestructures, especialment les de carretera i servei ferroviari. Del tema RENFE no en parlarem avui, si bé cal constatar que més enllà de tenir els mesos vinents uns vagons més moderns, poca cosa més es farà a escala de disseny d’una Catalunya reequilibrada, on no es planifica i només s’actua de forma reactiva, quan el volum de població creix. Una població, per cert, que s’està transformant a poc a poc amb l’arribada de gent expulsada de les ciutats, i que s’adona que la situació dels habitatges, l’educació i la salut a les zones rurals, deixa molt a desitjar.
Tot plegat, però, s’agreuja i entra en situació d’alarma quan hi ha incendis (com el de l’estiu), barrancades (com les de fa poques setmanes), i els últims dies uns flagrants embussos de trànsit a l’autopista AP-7
Tot plegat, però, s’agreuja i entra en situació d’alarma quan hi ha incendis (com el de l’estiu), barrancades (com les de fa poques setmanes), i els últims dies uns flagrants embussos de trànsit a l’autopista AP-7, on es va tardar un dia sencer per retirar un camió accidentat, i on tot just aquest dimarts 11 de novembre s’ha triplicat el problema amb l’accident de sengles camions i tot col·lapsat: la vida de les persones, l’economia i la mobilitat. Un immens coll de botella pràcticament infranquejable tot just a un punt estratègic per a tot l’estat espanyol.
La famosa cruïlla, l’antiga Corona d’Aragó, el punt cèntric del corredor del Mediterrani, el nexe entremig de la costa i de Llevant. Paraules que sonen molt bé i que són fàcils d’entendre, però que són una vergonya d’un estat de concepció centralista estructural, el qual ha convertit les Terres de l’Ebre en un nou ‘Triangle de les Bermudes’, versió Espanya, ara que els estudiosos comencen a dibuixar una àrea geogràfica que comença a Múrcia, té un vèrtex a les Balears, i l’altre a les Terres de l’Ebre. Si us plau, acceleren els estudis (climàtics, però també estratègics basats en les infraestructures), i recuperen urgentment el projecte de l’autovia A-7.
No és presentable sortir de Barcelona amb una AP-7 que té 8 carrils de circulació en cada sentit, i arribar a l’Hospitalet de l’Infant i a les Terres de l’Ebre amb dos en cada sentit
I si no ho volen fer perquè tenim poca població, ho han de fer per connectar els punts cardinals Nord, Sud i Oest (deixem l’Est, que apunta al mar, per al Port de Tarragona, almenys transitòriament). No és presentable sortir de Barcelona amb una AP-7 que té 8 carrils de circulació en cada sentit, i arribar a l’Hospitalet de l’Infant i a les Terres de l’Ebre amb dos en cada sentit. La construcció d’un tercer carril no és una solució suficient. Cal recuperar el projecte de l’A-7. Ara ja no hi són els dirigents que no van ser capaços de consensuar un traçat quan va ser el moment, i caldria crear una nova Taula d’alcaldes per posar el tema damunt la taula, per almenys començar a planificar un futur millor.
