LA PRODUCTORA, la marca que fa servir CANAL TE per dur a terme les seves produccions audiovisuals, va presentar el passat 27 de desembre la sèrie de televisió Ebrencs pel Món, donant el tret de sortida a un debat que pot ser molt interessant al llarg del pròxim any: ¿com es pot reaprofitar o recuperar el talent ebrenc repartit per tot el món? Un debat que no és nou, però que mai fins ara s’ha abordat amb la concreció i l’ambició que es va començar a detectar durant l’acte celebrat al Teatre-Auditori de Tortosa, davant d’uns dos-cents cinquanta assistents.
Una concreció que es fonamenta, d’entrada, en la coneixença, com va destacar l’alcalde de Tortosa Jordi Jordan: “el primer objectiu, si volem revertir, és conèixer, i cal reconèixer que estem parlant d’un projecte pioner i diferent”. I és que, per primera vegada, el territori podrà conèixer per la televisió local l’experiència de vuitanta-quatre ebrencs absents repartits arreu del món, contada en primera persona per ells mateixos. Uns protagonistes que acabaran sent personatges mediàtics el nou semestre, ja que la sèrie estarà mig any permanentment en les pantalles de CANAL TE i CANAL TE24. I són només una mostra dels centenars -o potser milers-, d’històries de vida originàries del territori, marcat durant dècades per una diàspora permanent.
El principal punt en comú d’aquest projecte televisiu sense precedents és que sembra “llavors”, i que, encara que no es visualitza com i de quina manera, generar la percepció de què generarà “fruits”. “Potser d’aquí a uns anys recordarem aquest acte com l’inici d’un projecte de futur”, va sentenciar el delegat d’Acció, Xavier Cortiella, al davant d’un ens que ja està apostant per invertir en polítiques de retorn del talent, alternatives a les d’implantacions industrials tradicionals. Tot un canvi d’estratègia.
També es va evidenciar durant el debat inicial, que els ebrencs pel món que van intervenir -uns presencialment, i altres per internet des dels seus respectius països d’acollida-, retenen un fort sentiment de pertinença, el qual és un valor també estratègic que no pot caure en l’oblit. “Cal que actueu com els nostres ambaixadors, arreu del planeta”, els va encomanar el delegat del Govern, Albert Salvadó, tot recordant que, “en cas de mala mar, sempre tindreu el vostre port segur, i el vostre refugi, a les Terres de l’Ebre”. Fins i tot en aquest supòsit, una gran incorporació de coneixement que també sumaria.
L’alcalde Jordan es va mostrar convençut de què a mesura que s’aniran coneixent els perfils dels protagonistes, “aniran sortint projectes i noves col·laboracions”. Ho fa fer interpel·lant a les dos parts: “tant entre la nostra gent, els que estem aquí; com amb els que ara estan a fora”. Una invitació per desenvolupar aquest projecte de territori, que va tancar amb un bon auguri: “ens cal desitjar que l’acte d’avui sigue el primer pas, perquè acaben arribant els fruits, que segur que arribaran més prompte que tard”.
Al territori hi ha moltes ganes de millorar les condicions socioeconòmiques de present i de futur, a més de talent. I d’actors no en falten
El que es va dir i escoltar durant la presentació d’Ebrencs pel Món va ser realment estimulant. Una entitat capdavantera en reclamar la recuperació del talent, el Think Tank Terres de l’Ebre, va explicar que ja han creat “un comitè del talent”, i un “observatori del talent”, per posar en marxa “un pla de retenció del talent”. Una altra iniciativa nascuda de la societat civil i sense recursos, que té per la finalitat impulsar “tothom que tingue idees, iniciatives i projectes, per incentivar-los a dur-los a terme”, va concloure el seu portaveu.
Tenim per tant la llavor, i hi ha voluntaris disposats a treballar. I al territori també hi ha moltes ganes de millorar les condicions socioeconòmiques de present i de futur, a més de talent. I d’actors no en falten, començant per les més de vint direccions i serveis territorials de la delegació del govern, acabant amb les patronals, i passant per tot un IDECE (un luxe d’ens propi per a la matèria), per l’àrea de talent de la Diputació, o pel Campus de la URV (qui té l’encàrrec de crear una nova economia).
I de recursos, sobretot si s’aplica el principi de la responsabilitat social al sector privat, segur que n’hi ha suficients perquè el projecte s’ho val, i tampoc es tracta de crear un aeroport transoceànic. Tenim una llarga llista d’empreses potents i de referència que s’han d’implicar en primera línia, i no situar-se d’esquena. Necessàriament, han de ser aquests actors els que donen els primers passos, començant per consolidar -i no deixar perdre- la xarxa de contactes que s’està engendrant. Recolzant-se en la tecnologia, i mirant que la xarxa d’ebrencs pel món sobretot sigue operativa i es pugue mantenir, per créixer progressivament. Si una majoria suficient s’uneix i aposta per la mateixa estratègia del retrobament del talent, podem aconseguir fruits molt interessants per a tots. Però sinó és així, ens passarà com a la majoria d’ajuntaments i consells, mirarem molt cap al terra i cap endins, i no veurem el gran que és el món.
