El festival RIHIHIU de Santa Bàrbara ha revolucionat el tradicionalisme. Mestresses de casa, pagesos, cambrers, jubilats de tota mena de faenes, i fins i tot un exporter del ‘Santa’, s’han convertit durant el cap de setmana uns actors postmoderns, fent servir els seus cossos per fer performance que recordaven les actuacions que la Fura dels Baus. Aquelles que aquest grup de referència de l’escena a Catalunya realitzava, en els seus primers anys, a solars perduts del barri antic de Tortosa quan se celebrava el pioner Festival de Teatre de Tortosa, creat per la cooperativa la Finestra.
Més de quaranta anys després, uns garrofers dispersos al costat de la plaça de bous, o un mas perdut i enderrocat entremig d’oliveres al camí del Mas de Barberans, han estat escenaris de molts bons espectacles, seguits per uns pocs centenars de persones que han tingut el privilegi de mirar-ho in situ.
Potser altres ho veuran gràcies a la televisió local, però també és cert que una bona part es perdran perquè no s’han registrat en format audiovisual.
Les Terres de l’Ebre viuen un fenomen cultural d’altíssim valor, però la majoria de la població encara no té la suficient consciència. Falta de notorietat
Les Terres de l’Ebre viuen un fenomen cultural d’altíssim valor, però la majoria de la població encara no té la suficient consciència. Falta de notorietat. Els joves creadors, promotors i productors, són tan avançats en la part creativa, que han deixat massa de banda els mass media tradicionals. Han preferit apostar per altres sistemes de comunicació, més moderns probablement, però també menys socialitzadors i, per tant, més elitistes i minoritaris.
El RIHIHIU de Santa Bàrbara és només un dels exemples d’aquest símptoma, i seria fàcil corregir-lo. A les Terres de l’Ebre hi ha una vintena de festivals que són un autèntic luxe cultural, pel seu alt nivell. Són festival de tota mena de disciplines que en bona part han sorgit gràcies a les polítiques institucionals de subvencions, i potser per això prioritzen l’oferta abans que el retorn en termes de sostenibilitat econòmica.
Actualment hi ha creada fins i tot un marca, la de Festival Terres de l’Ebre, però fa falta una millor coordinació
És normal que això passe en una primera fase; però també és cert que cal revisar el model si allò que es pretén és canviar la societat, consolidant els projectes i mantenint-los a curt, mitjà i llarg termini. Actualment hi ha creada fins i tot un marca, la de Festival Terres de l’Ebre, però fa falta una millor coordinació. Està demostrat que hi ha públic suficient per a la majoria dels espectacles, però cal més cohesió i cooperació entre els diferents grups d’organització, per multiplicar l’impacte del que està passant des de ja fa uns anys.
Crear i programar és el punt de partida, però ara que ja s’ha demostrat que bona part dels festivals han vingut per quedar-se, caldria fer un esforç solidari per vincular-los i projectar-los al conjunt de la població, i això implica apostar pels mitjans de comunicació de masses. És a dir, també per aquells que poder facilitar que cadascun dels actes puguen ser vistos i gaudits per almenys 180.000 ebrencs, més tots aquells que ho podrien seguir per les plataformes audiovisuals. D’aquesta forma la cultura pot ser l’element transformador que li convé al territori. I és que Santa Bàrbara, municipi rural en el que mediàticament s’han produït els últims anys alguns esdeveniments pot lluïts a l’empara de la tradició, pot lluir ara amb el RIHIHIU, una nova cara, més amable i moderna. Tant de bo l’any vinent les emissions en directe dels seus espectacles s’incorporen al model, com també hauria de passat en la majoria de festivals del territori, seguint els passis -si més no- del que ja fa, des de la primera edició, Deltebredansa.