Dia decisiu per fer història de les Terres de l’Ebre. Aquesta tarda la cambra assistirà al tràmit de lectura única de la proposició de llei del PSC que ha de regular, entorpir, modificar o millorar (segons la bancada) els anomenats Fons de Transició Nuclears. Gairebé amb tota seguretat 48 hores després, el dijous, es procedirà a la votació del text esmenat. Tots dos procediments sortiran endavant malgrat l’oposició d’ERC perquè els socialistes han aconseguit el suport, com a mínim, de Junts i comuns, i han negocitat amb ells canvis en el redactat original. No així amb els republicans, amb els quals el diputat proposant, Joaquim Paladella, va suspendre qualsevol apropament després d’unes declaracions de l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó acusant-lo de “mentir”. El rapitenc va arribar a demanar la “implicació de les direccions nacionals” en el procés de negociació per fugir de “guerretes de campanar”, alhora que assegurava que el PSC havia actuat sense parlar abans amb la gent del territori. Tot el debat, que acabat degenerant en esbroncada i guerra de trinxeres, va començar tot just quan el primer secretari del PSC, Manel de la Vega, va avançar en una entrevista a Canal TE la voluntat de presentar al Parlament una iniciativa diferent a la que defensava el govern de la Generalitat.
“Mentir” ha estat precisament la paraula més repetida des dels partidaris de reformar la proposta inicial del govern català. Tots ells han acusat ERC “d’enganyar” a dirigents i població quan van dir que la lectura única no permetia la presentació d’esmenes. Per la seva banda, des de les files republicanes s’acusa als socialistes de posar en marxa una iniciativa electoralista que pot endarrerir fins a dos anys l’entrada en vigor del reglament que ha de regular el retorn cap al territori part de l’impost que, dit de passada, ja ha estat recaptat enguany per la Generalitat. I en aquest sentit cal tenir en compte que fonts del govern van assegurar a Ebredigital que la part proporcional corresponent a les Terres de l’Ebre s’incorporaria en el repartiment del 2023. Sempre, és clar, que les normes del joc estiguin clares. I això és precisament el que s’haurà de veure aquesta setmana. Des de les files d’ERC també es recorda que el trajecte per arribar a la disponibilitat d’aquest fons ha estat llarg, set anys de travessa “en solitari”, durant la qual han hagut d’esquivar el Tribunal Constitucional amb un articulat integrat dins de la llei d’acompanyament dels pressupostos, inatacable jurídicament perquè és pràcticament idèntic a l’utilitzat (i validat) a altres comunitats autònomes.
La negociació ha hagut de superar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries reclamat per ERC, en un acte de “filibusterisme” segons l’oposició o inevitable pels republicans davant algunes de les postures defensades pels socialistes, que obrien la porta a fer partíceps dels fons a diversos municipis aragonesos amb l’increment del radi de municipis beneficiats. L’organ consultiu va dictaminar que la proposició de llei no xocava amb l’Estatut ni amb la Constitució, però amb matisos, perquè en el fons obligada a redactar de nou alguns dels aspectes contemplats en un principi. Com per exemple, el de la governança dels fons. Aquest és un dels punts que haurà de ser perfilat en les negociacions, perquè el consell argumentava que no es pot deixar fora de l’organisme rector al responsable de recaptar l’impost. Tanmateix, queda clar que les esmenes dels diferents grups mantenen preponderància del món local respecte a la Generalitat (la proposta inicial deixava en mans dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs la presidència), amb la qual cosa quedarà per veure durant el procediment parlamentari quin és l’encaix de l’executiu català proposat.
Aquesta és una de les tres claus a les quals s’haurà d’estar atent. L’altre és l’extrensió del radi de municipis que poden participar del fons, proposat ara fins a 30 quilòmetres de les centrals nuclears. En aquest punt diverses fonts apunten que el redactat contemplarà donar prioritat als situats dins del PENTA 1 (10 quilòmetres) i especificarà un volum de població destinat a afavorir els pobles més menuts dins del PENTA 2. Pot semblar un matís, però en el fons és un forat de calibre naval, perquè entre moltes de les queixes acumulades davant el text socialista provenien del món local de les cinc comarques afectades (i entre ells especialment l’ajuntament de Flix), que no entenien perquè municipis com Vila-seca, Reus o Tortosa podien acabar sent competència directe en uns fons que tenen com a filosofia garantir la reindustrialització dels pobles i comarques més afectades per l’estigma nuclear un cop tanquin les centrals.
I finalment, resta per conèixer quin serà el percentatge que rebrà el territori, que hauria de passar del 20% proposat pel govern al 50%. De fet, en aquest punt fins i tot ERC ha hagut de mostrar-s’hi favorable. Entre altres coses perquè es passaria a garantir-se una ‘devolució’ al territori de 60 milions d’euros per any i no de 24 milions, que era l’estimació sobre la qual treballava el govern català.
Enmig de tanta polsaguera no s’ha de passar per alt l’avís donat pels gestors de les nuclears catalanes, els quals insisteixen que poden continuar operant més enllà de la data prevista de tancament.
Més informació: ERC accepta pujar al 50% el fons nuclear, però es manté ferm en impedir que siguin “una repartidora”