Probablement el Fons de Transició Nuclear que està acabant de perfilar l’executiu català pot tenir més importància a mitjà i llarg termini per al territori que no pas els NextGeneration. Europa ha obert l’aixeta de forma conjuntural arran de l’impacte de la pandèmia, però l’impost que grava l’activitat de les nuclears és sistèmic, almenys mentre duri la seva explotació i no es clausurin. És a dir, les diferents unitats en funcionament d’Ascó entre el 2029 i 2030 i Vandellòs el 2034, segons el calendari presentat el 2019.
Després dels intents que van acabar aparcats al Tribunal Constitucional pel recurs del PP, i de la negativa del govern espanyol actual a retirar-lo i, posteriorment, a contribuir de manera equitativa a l’esforç inversor de la Generalitat en concepte de compensació (rebutjant una proposta presentada en aquest sentit al Congrés per ERC), el govern català ha consolidat finalment la seva materialització pràctica a partir de l’any vinent. Ho ha fet per la porta del darrere, modificant un articulat de la llei d’acompanyament dels pressupostos similar a la utilitzada per Extremadura i, per tant, irrecurrible. Tot està llest per ingressar els diners en les caixes municipals, pendent només de completar la redacció del reglament que ha de regular l’ús que se’n pot fer des del territori dels prop de 24 milions anuals que s’esperen obtenir (el 20% de la recaptació total de l’impost). La idea és impedir que es bolquin en festes majors, equips de futbol i instal·lacions insostenibles amb el pressupost municipal, i serveixin per a captar inversions per a la reindustrialització i la diversificació econòmica, consolidar projectes i estimular iniciatives.
Presentat l’escenari, l’argument es basa ara en el joc dels percentatges. I en el repartiment de l’obra, que pot acabar en un drama per al territori en funció de les majories a la cambra, hi té un paper destacat el primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre, Manel de la Vega. En una entrevista conduïda per Josep Pitarch al Canal Terres de l’Ebre, el dirigent socialista augmentava l’aposta i reclamava que el percentatge final destinat al territori no sigui del 20% sinó del 50%, i ampliar el radio d’acció dels fons fins als 30 quilòmetres de la ubicació de la central, el que faria passar de 13 a 37 les poblacions ebrenques afavorides. La iniciativa està damunt de la taula i podria ser votada la setmana vinent al Parlament, amb suports suficients segons apuntava De la Vega per a ser aprovada. En cas que fos així, podria suposar l’ajornament del repartiment d’uns diners ja pressupostats en alguns ajuntaments. “Jo crec que hi ha hagut declaracions tant de Junts com dels Comuns que van en aquesta línia -afirmava en referència als possibles vots favorables a la moció socialista-. I és que quina excusa pots tenir per no votar a favor d’aquesta llei si ets de les Terres de l’Ebre? La nostra funció és treballar perquè aquest territori tiri endavant. Llavors la posició d’ERC no l’entén ningú”, etzibava De la Vega. L’increment suposaria passar de 24 milions d’euros a repartir A 60 milions, i integrar dins dels municipis beneficiats localitats com Sant Jaume d’Enveja, l’Aldea, Deltebre, Xerta, Benifallet, el Perelló o Tortosa. “Jo crec que els arguments d’ERC (per no sumar-se a la proposta) cauen pel seu propi pes”, assegurava De la Vega. “Només ho fan per tapar les vergonyes de no donar-nos al territori les quantitats que ens pertoquen. Perquè si no tenim aquest 50%, veritablement no tindrem tots els recursos que necessitem invertir al territori”.