Només hores després que el BOE publiqués el seu nomenament a proposta del govern català, el nou president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó passava aquest divendres per l’espai de L’Entrevista de Canal TE conduït pel periodista Josep Maria Arasa. El rapitenc reconeixia que “és un comiat a mitges” de la política després d’abandonar el seu escó al Parlament, que la proposta per ocupar el càrrec li va fer Oriol Junqueras sabedor de la seva voluntat “d’obrir una nova etapa que exigirà una dedicació del 200%” i que la decisió final “ha estat condicionada” en bona part pel judici per la seva participació en el referèndum de l’1-O. Una vista de la qual ha donat detalls sobre la seva estratègia de defensa.
D’altra banda, Salvadó també ha desitjat que “les direccions nacionals dels partits” sàpiguen rescatar la polèmica sobre el repartiment dels fons nuclears “d’electoralismes i de les guerretes de campanar” i donin suport a un projecte “de país i no de territori. No ens podem permetre que d’aquí a uns anys Catalunya hagi de tancar dues comarques” perquè 3.000 famílies no tenen feina fruit del tancament de les nuclears. “Hi hem estat treballant durant set anys en un recorregut contra Constitucional i governs espanyols i en solitari i ara no podem permetre que s’espatlli” per culpa “de l’atzucac de disputes territorials”. Salvadó ha defensat la filosofia dels fons, és a dir, “dotar de polígons i bones comunicacions per aconseguir una major competitivitat dels municipis nuclears” i no pas destinar-los en modus “menjadora per reglar càrrecs i construir casals”.
Alhora, ha fet un repàs de la seva nova condició com a capità de la joia de la corona de l’economia catalana, reconeixent la tasca duta a terme anteriorment per Damià Calvet (“sempre hem tingut una gran relació personal”), la necessitat de fer front a les necessitats de connexió del Port i la voluntat de “buscar equilibris” en matèria dels creueristes entre el posicionament favorable del PSC a l’ajuntament de Barcelona i la visió crítica d’Ada Colau i els Comuns.
Anticipar-se davant la filtració a La Vanguardia
Salvadó ha deixat ben clar durant l’entrevista que no es desvincula del territori i ha desvelat que dissabte passat, durant la Conferència Regional d’ERC a Amposta, va anticipar que deixava el seu escó a la cambra catalana perquè era sabedor de l’existència “d’una filtració” sobre el seu nou càrrec a La Vanguardia, publicada diumenge. “Davant d’això, no era respectuós que no anticipés als presents el que anava a passar”.
“En política és important saber quan has fet tot el que podies fer i quan sortir, Eternitzar-se en un mateix lloc no crec que sigui positiu”, assegurava Salvadó abans de reconèixer que Oriol Junqueras i Marta Rovira “eren sabedors de la meva voluntat de tancar una etapa i encetar-ne una altra vinculada a la gestió de la gestió pública. Tenia ganes de tornar a fer d’enginyer i encetar un espai de desenvolupament professional i personal”.
Estratègia de defensa davant del judici
Tanmateix, reconeixia també el procediment judicial obert contra ell ha “condicionat” la seva decisió d’agafar el repte del Port de Barcelona. En aquest sentit, ha apuntat que l’obertura del judici oral “no significa que hàgim entrat en la recta final. Això s’allargarà en el temps i la primera sentència no arribarà fins passat l’estiu”. Arribats a aquest punt, Salvadó ha assegurat que enfronta el judici amb una estratègia de defensa molt sòlida, exposant la seva actuació quan era secretari d’Hisenda de la Generalitat per desmuntar l’acusació de malversació. “La vam agafar amb 328 treballadors i ara en té 825. Tenia 5 oficines i ara en té 32. Disposava d’un sistema informàtic obsolet i ara en tenim un capaç de gestionar impostos massius” com el de l’IRPF, l’impost sobre vehicles i el de transmissions patrimonials.
Aquest canvi en la gestió “ha generat grans estalvis a les administracions públiques. Ho vam fer no només perquè pensàvem, i pensem, en la construcció d’un estat amb capacitat de recaptació pròpia, sinó per fer la nostra hisenda més eficient i lluitar contra el frau. En aquest capítol, vam aconseguir aixecar 500 milions d’euros en cinc anys”. Tot plegat ha acabat suposant “una reducció de costos de desenes de milions d’euros anuals a l’Agència Tributària que abans anaven a mans dels registradors de la propietat i altres institucions que donaven servei. Hem guanyat eficiència. Per tant, aquesta serà la nostra línia argumental”.