L’esperat dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la proposta socialista de modificació de l’articulat de la llei que regula els Fons Nuclears (demanat per ERC la setmana passada) considera que essencialment no es vulnera la legislació, si bé incorpora reserves per adaptar-la jurídicament i no se n’està de criticar la redacció confusa de la iniciativa presentada del PSC. En essència recomana explicitar que els municipis aragonesos que entrarien dins del nou radi defensat pels socialistes (fins a 30 quilòmetres de les centrals nuclears) queden fora de l’aplicació de la llei que reguli els fons, a l’hora que especifica amb claredat que si l’òrgan de gestió dels recursos provinents d’aquest impost fos adscrit a la Generalitat, “caldria adequar la seva composició de manera que respectés les facultats directives del Govern sobre l’Administració de la Generalitat” per damunt de la dels municipis.
La introducció dels quatre municipis aragonesos
En una decisió adoptada per unanimitat dels components del Consell, es considera, en primer lloc, la qüestió relativa al radi d’influència dels municipis beneficiats, entre els quals es troben quatre municipis de l”Aragó un cop ampliat a 30 quilòmetres. “Enlloc -de la proposta socialista- es fa referència a la necessitat de compensar també els municipis de Favara, Faió, Mequinensa i Nonasp, pertanyents a l’Aragó, com tampoc s’hi esmenten de manera expressa en l’articulat de la norma”, reconeix el dictamen, que desvincula de pas qualsevol lligam jurídic amb la referència al PENTA de l’aplicació de la norma pel que fa a aquests nuclis: “Es pot entendre que una qüestió són les mesures a adoptar en cas d’emergència nuclear i les zones que cal protegir i una altra de ben diferent és quins són els municipis que es poden beneficiar del Fons de Transició Nuclear que es nodreix d’un tribut propi de la Generalitat”, afegeix. Ara bé, de cara a clarificar la normativa, el consell conclou que “resulta necessari, per tal de preservar la constitucionalitat i l’estatutarietat de la Proposició de llei, eliminar-hi les contradiccions detectades, i, en aquest sentit, la proposta legislativa ha d’aclarir quin és l’àmbit territorial d’aquest Fons”.
El dictamen suggereix un redactat que el redactat especifiqui que “l’àmbit territorial d’aplicació d’aquest Fons es correspon amb els municipis de Catalunya que es troben en un cercle no superior a 30 km de radi”. D’aquesta manera, i davant el desconeixement en el qual incideix el Consell sobre quina hauria de ser a hores d’ara la gestió dels fons, es garanteix que no infringirà el principi de l’extraterritorialitat sobre les decisions preses per una comunitat autònoma. I és per això que, en el cas de voler comptar també amb aquests quatre nuclis aragonesos, proposa establir “instruments de col·laboració amb la comunitat autònoma d’Aragó”.
L’órgan de gestió dels fons: a la Generalitat el que és de la Generalitat
Pel que fa a l’òrgan de gestió, cal tenir en compte abans que res que la proposta socialista deixa la presidència en els alcaldes d’Ascó i Vandellòs, i li suma en qualitat de vocals 10 membres escollits pels consells comarcals (dos per cada un dels cinc consells afectats), 4 membres, a proposta de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives al territori i dos membres nomenats pel departament competent de la Generalitat. El Consell aprecia que, en principi, l’articular “no regula” cap activitat “sinó que es limita a la creació de l’òrgan de govern i a determinar-ne la composició, per la qual cosa cal descartar d’entrada que es produeixi una vulneració dels títols competencials al·legats pels sol·licitants”. Ara bé, sí que deixa clar que “[c]orrespon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre l’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial”.
El Consell aprecia dos models en contradicció. “Un (el defensat per ERC) d’adscrit previsiblement al departament competent en matèria d’empresa i treball, en la mesura que s’hi adscriu el Fons, i per al qual la norma reglamentària ha de preveure la participació en la governança i en la determinació de prioritats d’actuació del Fons de les entitats locals de les zones afectades. Es tracta, per tant, d’un òrgan de gestió del Fons dirigit per l’Administració de la Generalitat i en el qual els ens locals tindran certa participació en la presa de decisions”. I l’altre, proposat pels socialistes “es tracta d’un òrgan de govern, amb la funció de gestió del Fons, amb majoria àmplia dels ens locals en detriment de la resta de components, inclosos els del departament competent al qual s’adscriu el Fons”.
Des del Consell (en un segon acord pres també per unanimitat) no es decanta per cap de les dues filosofies de gestió per no entrar en funcions de legislador, però dictamina que “si finalment la proposta normativa optés per crear un òrgan de gestió del Fons de Transició Nuclear adscrit a la Generalitat, en el sentit de ser l’òrgan de govern i direcció, caldria adequar la seva composició de manera que respectés les facultats directives del Govern sobre l’Administració de la Generalitat”. De fet, assevera que “cal considerar que l’òrgan regulat en la disposició final primera de la Proposició de llei ha d’exercir funcions de gestió administrativa i executiva, però sempre en el marc de les directrius i línies d’actuació que fixi el Govern mitjançant, si escau, el departament corresponent. L’anterior tenint en compte, a més, que és al primer a qui pertoca disposar l’habilitació de la partida corresponent per a l’aplicació del Fons i a qui competeix, a través del departament d’adscripció, dur a terme els actes de disposició del Fons i la seva gestió comptable”. Ras i curt, a la Generalitat el que és de la Generalitat.