El Tribunal de cuentas és on òrgan de la España encara hereva del franquisme (un rei fugit, assetjat per diverses causes judicials, uns cossos policials i un sistema judicial amb tics predemocràtics) que té l’objectiu de fiscalitzar els comptes de l’estat, de les autonomies, dels ajuntaments i dels partits polítics. L’objectiu és lloable, però com que els membres són elegits pel Congreso i pel Senado, tenim 7 membres a proposta del PP d’un total de 12.
Disposa d’un pressupost de 69 milions d’€ anual, els consejeros tenen un sou de 123.000 € anuals i té uns 700 funcionaris, bona part dels quals són familiars dels consejeros, com han demostrat diferents mitjans de comunicació… Així no és estrany vore com este tribunal va tardar més de quatre anys en entregar l’informe dels partits de 2007, donant temps a prescriure la majoria de presumptes delictes del cas Gürtel; ni tampoc sorprén vore l’absolució, d’Ana Botella i altres consejeros seus per la venda de promocions d’habitatge pública a un fons d’inversió, per part de la Sala de Enjuiciamiento per dos vots a un, els dos vots foren de membres proposats pel PP, vaja… tot molt ajustat a dret i molt exemplar.
Pos este tribunal, este mateix, és lo que ha imposat fiances milionàries als governs de Mas i Puigdemont per la despesa en acció exterior de la Generalitat de Catalunya, la qual considera una malversació de diner públic, i abans de ser jutjats ja han de dipositar unes fiances que suposen la ruïna econòmica de tots ells, per fer lo mateix que fan altres autonomies, diputacions i també ajuntaments.
Este és lo “cuento ” que mos conta lo Tribunal de cuentas, i, evidentment, uns dies després, rebutja les al·legacions i dona quinze dies per pagar els 5’4 milions de fiança de manera solidària.
Més tard, L’ICF avala estes fiances i al Tribunal de cuentas no li sembla bé, i ara estem esperant a vore què diu la Fiscalía del reino de España, per la denúncia presentada per Ciudadanos, sempre defensant l’hegemonia de España per damunt de tot ( semblen los tercios de Flandes ), sobre la fiança, però no diem res de la legalitat de lo que fa el Tribunal de cuentas, amb el mandat caducat el 23 de juliol i format per una majoria de membres proposats pel PP, suposant que allò que han condemnat sigue malversació de diner públic; si això arriba a Europa, segur que els posaran al seu lloc, però ells, si poden, ja hauran arruïnat als catalans…
No està gens malament este cuento, però tristament és veritat, i passa a la gran democràcia espanyola, uau.
Unes pinzellades postreres: el cas Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per una suposada agressió a un Mosso (només amb el testimoni d’aquest..); la família acusa la Generalitat de pressionar-los per acceptar la culpabilitat i, a més, hi ha una altra denúncia idèntica del mateix número d’agent, segons fonts de la defensa i mitjans de comunicació.
El dia 23 de juny surten els presos polítics catalans indultats pel Gobierno Sánchez, però continuen inhabilitats, més o menys fins al 2031, tot per curar-se en salut de les sentències d’Europa, però malgrat tot, el CGPJ deplora (i també plora?) l’informe del Consell d’Europa recomanant els indults, la retirada de les euroordres i la revisió de la rebel·lió i la sedició al sistema penal espanyol; António Guterres (secretari gral. de l’ONU) diu que avala els indults i que el diàleg ha de ser l’instrument per solucionar problemes polítics, a lo que Sánchez contesta que ” lo que obliga a la ciudadanía a definirse en lo relativo a sus identidades, queremos dejarlo atrás “. Molt bé, però mentrestant ells mos imposen la ciutadania espanyola i mos obliguen a estar dintre del seu estat podrit.
El dia 15 de juliol, advocades jutjades per vincle amb ETA relaten tortures i violència sexual en els interrogatoris per part de Guàrdia Civil i Policía Nacional. Molt propi de España…
Finalment, el dia 16 de juliol, Microsoft fa públic que un software d’espionatge creat per una empresa israeliana (ja és el segon cop … ), i que només es ven a estats, ha espiat ciutadans catalans, entre d’altres. Podem suposar quin estat l’ha comprat i l’ha utilitzat per espiar.
Acabo amb un petit regal d’estiu pels membres del Tribunal de cuentas i la resta del CGPJ. Proverbis 3:13 diu: “Feliç l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que arriba a tenir l’enteniment! 14 La saviesa és més lucrativa que la plata, en trauràs més profit que de l’or; Proverbis 11:1 diu: “El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen”. Proverbis 11:5 diu: “La justícia fa planer el camí del just, el malvat caurà per la seua injustícia”.