Durant massa anys, les Terres de l’Ebre han tingut motius per sentir-se al marge. Al marge de les grans decisions, al marge dels grans pressupostos, al marge d’un país que semblava mirar cap a un altre lloc. Catorze anys de governs que van fer de la inacció una política i que van deixar un territori amb hospitals a mig fer, carreteres malmeses, regadius aturats i serveis socials sense finançament suficient. Catorze anys que han pesat molt. Ara les coses estan canviant. I els pressupostos de la Generalitat per al 2026 en són la prova més contundent.
Més de 74 milions d’euros destinats a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre —i cal precisar que es tracta de les assignacions directes al territori, perquè en partides generals, com les que fan referència al Delta de l’Ebre, hi ha moltes més inversions que no queden reflectides en aquesta xifra. Un increment del 31% respecte als darrers comptes aprovats, el 2023.
Peró convé desglossar aquestes xifres per entendre’n el veritable abast. En salut, la inversió supera els 25 milions: gairebé vint milions per a l’ampliació de l’Hospital Universitari Verge de la Cinta de Tortosa, més de quatre milions i mig per a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre, un nou CAP a Flix i un consultori a Ascó. En infraestructures viàries, prop de 17 milions: el desplegament del 2+1 a la C-12 entre Tivissa i Móra la Nova i entre Amposta i Vinallop, la millora de la connexió entre Amposta i el Poble Nou del Delta, la variant de Gandesa o el pas de llúdrigues a Flix. En cultura i patrimoni, gairebé dos milions i mig per al castell de Miravet, el Molí de la Butxaquina, el cinema-auditori del Perelló i l’antiga sinagoga de Tortosa. En agricultura, més de dos milions per als regadius del canal Xerta-Sénia i de la Terra Alta. En drets socials, prop de quatre milions per a residències de gent gran a Batea, Móra la Nova i la Sénia, i per al centre de dia de Caseres. I en ports, gairebé tres milions per al dic de recer del port de les Cases d’Alcanar, una demanda històrica dels pescadors de la zona.
Tot plegat no és un repartiment arbitrari: és la cartografia d’un territori que el govern de Salvador Illa pren seriosament, des de la convicció que la prosperitat o és compartida, o no és prosperitat
Tot plegat no és un repartiment arbitrari: és la cartografia d’un territori que el govern de Salvador Illa pren seriosament, des de la convicció que la prosperitat o és compartida, o no és prosperitat. Aquesta idea no és un eslògan: és una brúixola. Significa que el creixement de Catalunya no pot construir-se d’esquena a les seves terres interiors, als seus municipis petits, als seus territoris que pateixen despoblació i envelliment. Cada euro invertit en salut a les comarques de l’Ebre és un argument per quedar-se. Cada carretera millorada és una oportunitat per als joves que dubten si marxar. Cada residència finançada és el reconeixement que la gent gran mereix envellir amb dignitat allà on ha viscut tota la vida.
El més significatiu, peró, és que moltes d’aquestes coses s’han posat en marxa fins i tot abans de tenir pressupostos aprovats. En menys de dos anys de govern, els avanços ja es noten: projectes reactivats, recursos compromesos, diàleg on abans hi havia silenci. Imagineu, doncs, l’impuls que representarà disposar d’uns comptes aprovats que consoliden i acceleren tot el que s’ha iniciat. Els pressupostos no són el punt de partida: són el turbo d’un motor que ja funciona.
Les Terres de l’Ebre s’ho mereixien. I ara, per fi, ho estan rebent. No com una concessió, sinó com el resultat d’una política que entén que cap territori pot quedar enrere si volem construir un país de debò.
