La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes, l’OMS la defineix com l’estat de complet benestar físic, mental i social. Per contra, hi ha emocions que ens limiten aquesta salut de viure, una d’elles, la por.

La por és una emoció caracteritzada per un sentiment intens, habitualment desagradable, provocada per la percepció d’un perill. Hi ha dos tipus de pors, la por real i la por imaginària. Aquesta darrera connotació limita la persona a conduïr la pròpia vida, constituïda d’igual manera per felicitat i problemes. Viure suposa trobar-se contínuament amb situacions desfavorables, que poden atreure la por a la pròpia estabilitat, és per això que cal enfrontar-se a elles i desafiar aquesta emoció. L’única por que hauria de tindre cabuda a la nostra vida és la de perdre-la per por a viure-la.

Viure en por no té sentit si pensem en tot el que deixem de fer per culpa seva. No es fins quan arriba el dia en que per desgràcia convius en una persona que pateix alguna malaltia neurodegenerativa, que te n’adones de com aquesta persona és incapaç de conduir la seva vida de manera independent, havent pogut fer-ho durant tots els anys anteriors. Podríem dir que aquesta persona ja no té ni tindrà la vida que hagués pogut tenir d’haver pres decisions en el seu moment que no va prendre per por. Tot i que no ho recordarà, les persones del seu costat sí que ho faran. És per això, que cal viure sense por, aprendre a superar-la quan abans millor, i començar a prendre desicions. Només així, si mai et quedes sense els teus records, els que han compartit la teva vida sí que recordaran aquella persona valenta que va viure lluitant amb la por i aconseguint el que es proposava, ser feliç; i mantindran vius els assoliments que has anat acumulant en cada victòria contra la por.

Autor: