Debutava jo com a col·laborador d’aquesta secció, ara fa sis mesos, amb un article referent als fons europeus Next Generation (NG) amb un enfoc bàsicament escèptic. Mig any després toca posar al dia algunes realitats que ja coneixem i continuar posant èmfasi en tot allò que ignorem, i en conseqüència obert a la especulació.

Què sabem?. Sabem que a dia d’avui tots els socis comunitaris han acordat l’endeutament de la Comunitat Europea, per tal de captar el finançament als mercats, i obtenir els diners que hauran de fluir als països segons es va aprovar (recordem 750 mil milions d’€ en total i 140 mil milions per Espanya).

També sabem que l’aprovació dels plans nacionals per part de la Comunitat Europea ha estat sota algunes condicions lligades a reformes estructurals; algunes d’elles de ben segur portaran cua a mesura que es vagin materialitzant: entre elles la reforma de les pensions i la reforma del mercat laboral, especialment.

També sabem, des de la setmana passada, que els primers fons que havien d’arribar al mes de juliol (9.000 milions d’€ per Espanya) no arribaran abans de setembre. La viceministra Nadia Calviño ha dit que és per culpa del retard en el procés d’aprovació per part de Polònia i Romania, abans però, Alemanya ja havia retardat també el seu procés.

Sabem que les grans corporacions han fet els seus deures de bracet amb els ministerios, dissenyant grans projectes tractors (PERTE,s), destinats a absorbir grans quantitats de fons. Una de les principals pors del gobierno és que hi hagi projectes suficients on destinar els fons i la millor manera deu de ser aquesta, encara que potser no la més democràtica. En l’anterior article del mes de gener, ja expressava els meus dubtes al respecte, en el sentit de l’escàs estil democràtic que s’albirava en el procés de fluir els diners, i aquells dubtes d’abans ara esdevenen convenciments. Una cosa sí que està clara i és que les reformes a les que s’ha compromès el gobierno ens afectaran a tothom i cal esperar que no seran precisament reformes progressistes… allargament del període de jubilació, davallada de pensions, pèrdua de drets laborals, en definitiva mesures de tall liberal avalades per l’ideari europeu.

Una altra cosa també sabem; els 750 mil milions d’€ que la Comunitat Europea s’endeutarà s’hauran de tornar (fins l’any 2050 al menys), i aquesta devolució s’haurà de pagar amb més impostos i taxes, alguns ja existents i d’altres de nous que es crearan. I aquí ens trobarem novament un nou repte; segons com es fixin aquests nous impostos i taxes (ampliació de bases i/o estructura de tipus impositius) ens podem trobar amb una distribució regressiva i poc equitativa, propera a les tesis econòmiques més liberals. Caldrà estar alerta en aquest sentit i veure com els partits polítics assumeixen aquest nova realitat en els seus idearis i programes electorals. El que serà segur és l’afectació real durant les pròximes dècades. Recordem que Espanya és el segon país de la comunitat que rebrà més diners (després d’Itàlia), però que també els haurà de tornar.

I què no sabem?. No sabem la gobernança real en el procés de repartiment dels fons. La teoria és que els governs territorials i locals tindran un paper rellevant, però els fets de moment apunten en sentit contrari veient l’exemple dels grans projectes que el gobierno i les grans corporacions han planejat (PERTE,s), que tot i no ser vinculants, si que son indicatius de quina pot ser la estratègia.

I que més no sabem però podem especular?; la participació activa del sector bancari en el repartiment dels fons. Sabem que els bancs tenen estructures professionalitzades capaces d’analitzar els riscos dels projectes, i també sabem de la seva predisposició a fer negoci legítim si tenen l’oportunitat. Es preveu que faran falta aquestes estructures professionals per una assignació àgil dels fons, així que el gobierno i el sector bancari segur que trobaran el seu win-win. Caldrà estar alerta per veure quin grau de participació real en l’aprovació de projectes subvencionats se li reserva a les entitats financeres.

En resum, tindrem dos finestres per estar alerta; la primera durant el procés de distribució dels fons i la segona durant el procés de pagament de l’endeutament europeu. I en el cas espanyol, és tant gran l’impacte, que en funció de com es tanquen totes dues finestres poden quedar altament modificats els equilibris socials i econòmics de partida, i d’això, cal ser-ne conscients.

Autor: