Quan entres a formar part de l’ens públic estàs en el ple convenciment que pots millorar i canviar coses que abans de ser-hi creus que no pot ser tant complicat, i que amb molta feina i esforç podràs dur a terme projectes de millora per al teu municipi.

Moltes ganes eren i són les de fer accions per a la ciutat i ciutadania que afavoreixin el dia a dia i mirar per un futur més just i sostenible.

Una vegada et fiques a fer la feina amb molta motivació te n’adones que no és gens fàcil. Et trobes molts entrebancs que l’administració pública et posa i que en el pas del temps vas veient que per molt d’esforços i tossuderia que hi poses no són possibles dur-los a terme, ja sigue perquè el teu projecte no és de competència municipal, ja sigui pels tràmits administratius feixucs i duradors que moltes vegades s’eternitzen, malgrat el teu esforç per agilitzar-los. Crec que tenim un sistema on l’administració pública és molt feixuga i poc àgil.

Necessitem uns administració pública més transparent, àgil, i resolutiva dels problemes del dia a dia de la gent, que pensi amb el futur immediat i el futur més llunyà. Agilitzar el tràmits entre administracions per donar solucions ràpides i necessàries per a la ciutadania.

Quan una administració pública, que està per ajudar i no posar entrebancs als ciutadans, es converteix en una màquina burocràtica, el ciutadà la veu com una cosa llunyana i font de problemes i maldecaps, més que no pas com una administració que ha de solucionar els seus problemes.

Hi va haver un secretari a Roquetes que, ja a començaments dels setanta del segle passat, escrivia algun article als programes de festes, que llavors eren l’espai on els alts càrrecs municipals explicaven la feina que es portava a terme a l’ajuntament , on ja es queixava aleshores del distanciament entre administració i ciutadania. Ha plogut des de llavors, i malauradament l’administració encara s’ha burocratitzat molt més. I si això passa a la ciutadania, quan un entra a govern a l’administració que sigue, la major part de respostes que té per part del funcionari de torn és: això no ho pots fer!

Aquesta cançoneta se’t posa dins del cap contínuament i, si ho pots arribar a fer has de ser prestidigitador i fonambulista per complir amb els requisits que et marquen.
Per tant, vist des de dins l’administració, aquesta és poc resolutiva i gens àgil.

Vivim en una societat on els canvis són constants, un ritme de vida on el treball i la conciliació familiar fa que tinguem poc temps per parar a pensar en el futur dels nostres infants i quin és el món que els volem deixar. Hem d’intentar exigir a l’administració i sobretot a aquells que legislen, que no som els ajuntaments de poca roba, que facin de l’administració pública una administració resolutiva, ràpida i propera per resoldre els problemes de la ciutadania que per això la paguen amb els seus impostos.