La meva experiència al món de la Política Municipal comença entrant com a Regidora a l’oposició amb JUNTS, treballant pel bé comú i per l’interès del poble, escoltant els nostres veïns i veïnes. Aquest contacte amb la gent no me ve de nou, ja que de ben joveneta he participat i participo de forma activa en diferents associacions i col·lectius locals. Móra la Nova som un municipi ric en entitats culturals, esportives de caràcter lúdic i d’aquí me ve la preocupació de no perdre tot allò que amb tant esforç hem aconseguit. Si, sóc de poble i estic molt orgullosa de ser-ho, no me fa vergonya dir-ho, gaudir de la llibertat de sortir i passar-ho bé amb els amics, de viure la germanor entre els veïns.

A vegades es parla dels pobles com si nosaltres siguem ciutadans de segona, no senyors, paguem els mateixos impostos i per tant, ens mereixem els mateixos serveis, cosa que no passa. No cal anar gaire lluny, per culpa del COVID-19 es va tancar l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre que donava servei a tres comarques i que tant necessària és en aquests temps, doncs resulta que no es pensa tornar a obrir. Aquí ho tenim, un altre menyspreu cap el territori ebrenc per part del govern espanyol.

Si no hi ha serveis bàsics per joves i grans, la gent acaba marxant cap a les capitals i quan un poble perd habitants, perd serveis i comerços i per tant ningú vol anar-hi a viure. L’única manera d’aconseguir que els pobles estiguin vius és poder fer que la gent s’hi pugui guanyar la vida.

Paral·lelament, la gent de les ciutats se n’han adonat que viure al poble és una opció, per tant és una oportunitat per a revalorar els pobles i dignificar la ruralitat. El concepte de ruralitat ja no s’identifica amb la paraula pagès, sinó amb tot el que te a veure amb el medi natural, la sostenibilitat, el producte local i la preservació del medi ambient. Aquest retorn a les zones rurals s’ha de fer des de la modernitat, amb estructures tecnològiques i amb connexions digitals, des d’una sanitat i educació bones, des de l’accés amb bones estructures viàries i amb un transport públic digne. Apuntar que actualment tenim el transport ferroviari a la nostra comarca amb uns horaris deficients, amb una estació emblemàtica tancada que donava servei, no tan sols al poble de Móra la Nova, sino a tota la comarca de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta. Personalment, aquest fet me representa una manca de sensibilitat i responsabilitat per part de l’empresa Adif i també per part del Ministerio de Fomento cap a una de les estacions de referència del territori.

Continuem apostant per un entorn rural millor, pobles vius amb totes les cases del poble ocupades. Hem de fer polítiques per intentar revertir la situació, és el moment de la transformació digital en el mon rural, l’agricultura i la ramaderia intel·ligent que han de fer-se lloc en les explotacions, en benefici d’una major eficiència i competitivitat.

No voldria acabar sense parlar de la dona rural, si les dones estan sovint invisibilitzades, les del mon rural encara més. Sense dones no hi ha desenvolupament rural i sense desenvolupament rural no tenim país. No ens ha de sobtar veure a una dona damunt d’un tractor fent les tasques del camp, son igualment valides per a desenvolupar aquesta feina, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes és essencial per garantir el futur del mon rural, hem de parlar de la dona agricultora i no de l’esposa de l’agricultor i ens correspon a tots transmetre la igualtat de no fer diferències. Donem visibilitat i suport a la seva feina, que constitueixen un pilar molt important de l’economia nacional Catalana.