El Ministeri per la Transició Ecològica ens ha presentat el pla per salvar el Delta de l’Ebre de la seua deriva ………, i no ens satisfà a ningú.

Els que vivim aquí, que hi hem nascut i seguim estant-hi, mai podíem imaginat que arribaria un dia que el nostre Delta es trobés em perill de desaparèixer, sinó d’immediat, sí d’una manera progressiva, si no s’hi posa remei.

Quan érem menuts i anàvem prenent consciència del nostre entorn, del nostre territori, el veiem salvatge, inhòspit, cruel. Era un espai a dominar, a domesticar. Aquells camins de terra, soldonencs a l’estiu i fangosos i plens de clots i batedors a l’hivern… La vida aquí era certament inclement. Fèiem una vida semisalvatge; per tot arreu podíem pescar i caçar sense ser ni pescadors ni caçadors, però, hi havia vida, i, albiràvem futur Era, quan encara el riu ens sorprenia en tres a quatre puntades de, riu cada any, amb una aigua tèrbola que semblava llac. Als hiverns es practicava el colmateix inundant els arrossars amb aquella aigua carregada de llims i, els nostres vells, encara recordaven la riuada de l’octubre de 1937, que havia negat el territori deixant aquells llims que havien fet créixer gairebé un pam el nivell de la superfície.

Ara, quan els embassaments retenen les aportacions de terra, al Delta li manca l’aliment essencial per mantenir-se viu i fort. La subsidència de la massa fangosa que el compon i el progressiu augment del nivell de la mar, posen en perill el seu futur.

El pla proposat pel Ministeri és ambigu, sense pressupost, ni voluntat, gairebé d’abandonament del territori a la seua sort. L’única solució que realment el podria protegir, és l’aportació dels llims que es retenen als embassaments. Encara que seria d’un cost molt elevat, és tècnicament possible. A altres llocs del planeta ja s’ha fet i funciona. Tot i que, hi ha algun il·luminat que pontifica, argumentant que “això seria una barbaritat que acabaria ensorrant-ho tot”!!!??? La barbaritat és no fer res, la barbaritat és aquest Pla per la NO protecció del Delta.

Les properes generacions, quan els arribi l’embat de la mar als peus, hauran d’emigrar, hauran de fugir, perquè ara, que encara és possible posar remei, no hi ha voluntat política per posar ni els mitjans, ni els diners.

Administrador de Càritas Parroquial Sant Miquel de Deltebre.