La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona reclama una actuació més decidida de les administracions davant l’increment sostingut de l’ocupació il·legal d’habitatges, un fenomen que considera que genera un greu perjudici social, econòmic i jurídic tant als propietaris afectats com al conjunt de la convivència ciutadana.
L’entitat considera, partint de les dades oficials del Ministerio del Interior i diversos informes sobre l’ocupació il·legal a Espanya, que es constata clarament que aquest fenomen continua mantenint una incidència elevada tant al conjunt de l’Estat com a la demarcació de Tarragona i que aquesta és una realitat que no es pot defugir més.
A la demarcació de Tarragona, en el període 2010-2024, els casos coneguts han augmentat de 78 a 785, multiplicant-se pràcticament per deu
Segons les dades del Ministerio els fets coneguts per usurpació o ocupació il·legal d’immobles han passat de 2.702 casos a Espanya l’any 2010 a 16.426 durant el 2024, fet que representa un increment superior al 500%. A la demarcació de Tarragona, en el mateix període, els casos coneguts han augmentat de 78 a 785, multiplicant-se pràcticament per deu.
La Cambra considera que aquestes xifres posen de manifest que no es tracta d’un fenomen puntual, sinó d’una problemàtica estructural que requereix una resposta pública més eficaç. Per aquest motiu recorda que darrere de cada ocupació il·legal hi ha una persona o una família que veu vulnerat un dels seus drets patrimonials més importants. En molts casos es tracta d’un habitatge adquirit després d’anys d’estalvi o d’una inversió destinada a complementar la jubilació o garantir l’estabilitat econòmica familiar.
Per a la Cambra, aquesta situació comporta una doble injustícia. D’una banda, el propietari es veu privat de l’ús i gaudi del seu immoble durant mesos o fins i tot anys. I per l’altra, acaba assumint de manera indirecta una responsabilitat que correspon als poders públics
Per a la Cambra, aquesta situació comporta una doble injustícia. D’una banda, el propietari es veu privat de l’ús i gaudi del seu immoble durant mesos o fins i tot anys mentre es tramiten els procediments judicials. De l’altra, acaba assumint de manera indirecta una responsabilitat que correspon als poders públics, els quals han de garantir el dret constitucional a un habitatge digne a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.
La Cambra també posa de manifest les conseqüències que aquestes ocupacions tenen sobre la resta de veïns de les comunitats afectades. La conflictivitat, la sensació d’inseguretat, els problemes de convivència, els desperfectes als edificis o l’increment de les despeses comunitàries són alguns dels efectes col·laterals que, segons assenyala l’informe de l’Institut d’Estudis Econòmics, acaben repercutint sobre persones completament alienes al conflicte inicial.
Les dades del Ministerio del Interior també mostren una elevada capacitat d’esclariment dels casos. L’any 2024 es van investigar a Tarragona 621 dels 785 fets coneguts. Aixi doncs, el principal problema no és tant la identificació dels responsables com la lentitud dels procediments que permeten recuperar la possessió dels immobles
Malgrat l’elevada incidència del fenomen, les dades del Ministerio del Interior també mostren una elevada capacitat d’esclariment dels casos. L’any 2024 es van investigar a Tarragona 621 dels 785 fets coneguts, prop del 80% del total, una proporció similar a la registrada al conjunt de l’Estat. Per a la Cambra, aquesta realitat evidencia que el principal problema no és tant la identificació dels responsables com la lentitud dels procediments que permeten recuperar la possessió dels immobles.
Davant aquesta situació, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona considera imprescindible impulsar un conjunt de mesures que permetin reduir aquest fenomen. Entre elles, destaca l’increment del parc d’habitatge social mitjançant polítiques públiques efectives; l’agilització dels procediments judicials perquè els habitatges ocupats sense títol habilitant puguin ser desallotjats en un termini breu; l’enduriment de les sancions previstes per a aquest tipus de delictes, i l’establiment de mecanismes d’indemnització per als propietaris que suporten importants perjudicis econòmics mentre intenten recuperar la possessió dels seus immobles.
La Cambra defensa que la protecció del dret a l’habitatge i la defensa del dret de propietat no són objectius incompatibles, sinó complementaris
La Cambra defensa que la protecció del dret a l’habitatge i la defensa del dret de propietat no són objectius incompatibles, sinó complementaris. En aquest sentit, considera que correspon a les administracions públiques donar resposta a les necessitats residencials de les persones vulnerables mitjançant recursos públics i polítiques socials eficaces, evitant que aquesta funció acabi recaient sobre propietaris particulars que es veuen privats del seu patrimoni sense cap compensació.
La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona conclou que «l’accés a un habitatge digne és una responsabilitat de l’Estat social i de les administracions públiques. No es pot resoldre una situació de vulnerabilitat generant una altra vulneració, com és privar un ciutadà del seu dret legítim de propietat».
