La distancia temporal per parlar d’un fet ens fa ser mes mesurats, cautelosos i alhora  mes ben documentats amb la suficient bibliografia sobre el que volem donar la nostre opinió. La que vull escriure es sobre els fets ocorreguts l’octubre del 2017 un mes per a recordar i que s’ha fet  un bon lloc a totes les hemeroteques  del país  i la seva repercussió  en l’actualitat política d’avui.

Perquè l’octubre,aquest mes es recordarà per sempre perquè en el Parlament de Catalunya es va votar una DUI (Declaració Unilateral Independència)  i ates les forces que en aquell moment tenien la majoria es va aprovar i durant 8 segons Catalunya va ser políticament un estat independent, temps en que aleshores President Sr Puigdemont va anunciar la seva anul·lació que va caure  com aigua glaçada a tot el país i no diguem els seus seguidors que envoltaven el parlament, no varen tenir esme ni per cridar simplement la gran decepció se l’endugueren a casa. L’explicació que va donar el President de la suspensió era per buscar el diàleg amb l’estat i la sessió tampoc es va enregistrar en el diari oficial de sessions del parlament .

A partir d’aquests fets sabem que l’estat es va orquestra una persecució sense quarter amb els que varen fugir m’entres  els que es van quedar son tots a la presó i sabem de que es  capaç l’Estat espanyol  , no es un estat de dret sinó que tira pel dret en qüestions politiques que no resolen els politics ho fan els tribunals de l’ inquisició. Ha estat un mal son i els presos haurien de ser fora de la presó fa molt de temps i els que estan fora exonerats doncs va ser una qüestió política i  així s’hauria d’haver tractat. i resolt.

Ens trobem ara desprès de les eleccions que la representació de l’ independentisme al parlament Català  passa del 50% una xifra que va ser reclamada insistentment per Madrid per a fer gestos politics cosa que no ha sigut, quan no es vol el diàleg es busquen tots els entrebancs possibles i una part dels partits politics no vol sentir a parlar d’aquesta situació que planteja  legítimament Catalunya. Sabem que les negociacions entre les forces independentistes per fer un equip fort no van be, el guanyadors han canviat el seu discurs i han fet un pas enrere fent seu l’autonomisme i deixant enrere l’independència aquest  fet es el centre de les picabaralles.

Encara recordo mirar TV3 i Veure Jonqueres i Puigdemont en un debat  on cada un exposava el seu projecte d’independència convençuts que el que deien es el que es faria, però el temps porta a les persones a meditar i retractar-se de tot lo dit. Ara  Aragonès amb el vist i plau de Jonqueres ens diu que l’independència no serà possible per moltes DUI que fem reconeixent que la via iniciada de la taula del diàleg generarà costos politics a ERC i en aquesta tessitura l’acompanya la CUP. Lo d’esquerre republicana es fort, el 2017  Jonqueres assumia el 155 igual que la Forcadell definint la DUI com merament política per entendre’ns el que estaven  venent a la ciutadania no s’ho creien ni ells,quin alt nivell de cinisme. D’altre banda Junts per Catalunya que han sabut vendre’s molt be col-locant al seu líder com l’únic que ens portarà a l’independència. Però escolteu ja ens la va dur 8 segons i desprès es va tirar enrere quina credibilitat te , crec que cap .A mes tant Puigdemont,Torra,Jonqueres i Rovira han assegurat la presencia de persones de la seva confiança a la delegació Catalana que anirà a la taula del diàleg, quin missatge volen donar a la ciutadania , es senzill que hi estan d’acord. La part de ciutadans que fan confiança aquests partits nacionalistes tenen molta fe, la creença i confiança que es posa de manifest que s’ho creuen tot sense cap evidencia que demostri la realitat d’allò que creuen.

Els Catalans varen perdre una gran oportunitat quan el President va anular la república, però no es podia fer res mes, estava buida de continguts no hi havia un veritable projecte de futur , no hi havia una economia autonòmica forta ni cap soci o estat de pes per avalar la proposta. Els  que varen orquestra l’1 d’octubre  en cap moment varen explicar a la ciutadania desde el punt de vista conceptual quin model volien per el nou país, per tant podem concloure que mai van buscar l’independència era una estratègia pel repartiment de diners que se’ls va descontrolar. En l’ intervenció al parlament desprès de la proclamació errònia de l’independència que es va fer l’endemà de  Joan Coscubiela del grup parlamentari Comuns ,un gran discurs per recordar posant els punts sobre les i , deia que els mitjans emprats poden desligitimar objectius completament legítims però en aquest cas  estàvem davant d’un projecte que no es seriós, tampoc  legítim perquè es va enganyar la ciutadania. El discurs va servir perquè l’ independentisme  el criminalitzes ,una persona integra amb les seves creences politiques, que te una gran passió , la formació  a  l’escola de treball de Comissions Obreres. Esta comprovat que en la mesura que l’ independentisme es troba en un carreró sense sortida es quan apareixen per part d’aquests expressions xenòfobes, supremacistes i es criminalitza a la gent que no pensen com ells,val la pena parlar amb totes les forces del parlament (excepte amb els feixistes que nomes es poden combatre )   si volem fer una Catalunya forta i plural per avançar cap objectius que ara com ara no es poden  assolir es vital pel país fer aquesta reflexió.