Vull començar dient que no em sento satisfet d´escriure este article del meu poble, que estimo i on he viscut sempre. I perquè el conec, em veig obligat a posar estes paraules damunt d´una pàgina virtual amb l’esperança que sigue per canviar o millorar.

I lo que m´ha impulsat a escriure és lo que el nostre Ajuntament qualifica a la seua pàgina web oficial com ” Arranjament del camí de Borda “; arranco per aquí, tot i que és un tema menor, quant a la duració i despesa, però la reflexió és profunda. Lo camí de Borda (zona urbana que porta el nom que fora apodo d’un veí meu i padrí de mun germà, Pepito de Borda, amb dos fills que viuen a la propietat familiar de tota la vida, per si algun responsable d’urbanisme ho vol saber) és una zona del casc urbà de Santa Bàrbara on tots els veïns paguem contribució urbana, per tant ja comencem amb una denigració del nostre veïnat. I l´arranjament ha consistit en la demolició d’un pouet abandonat i inutilitzat de fa més de 30 anys, per tant, home, tenint en compte lo que ha costat d´arranjar, crec que és un insult tardar tants anys. El dia 18 de març es va fer la demolició, el rebliment i el desenrunament de 9 a 13 hores aproximadament i el dia següent es va fer l’arranjament, adecentament i compactació amb una màquina manual de 8 a 11 hores aproximadament; el dia 8 d’abril, degut a un enfonsament de les runes per reblir, ve un camió de pedra i una màquina reomple el pouet amb la meitat, tardant unes dos horetes. I s´ha deixat així, tenint en compte que és un punt on podem coincidir tres vehicles, no han fet ni una petita rotonda (que seria la millor solució) ni tan sols ho han senyalitzat. Per tant, 30 anys tard i malament per una faena de 9 hores … (Està així a dia 9 d’abril de 2021).

Cal dir que a Santa Bàrbara sempre ha governat Convergència amb majoria absoluta, només trencant-se a les últimes de 2019, i ara governa en coalició amb ERC (com a la Generalitat i amb una relació semblant …), però la regidoria d’urbanisme sempre ha estat en les seues mans i, ara, concretament, l’ostenta l’alcalde Sr. Manel Ollés.

L’esmentada notícia parla de l’obra per eliminar la perillositat i facilitar el pas; pos home, això ja fa uns 30 anys que estava així …

I, a continuació, tres exemples flagrants, i més contundents, del caos urbanístic del nostre municipi: primer, la senyalització de TOT EL CASC URBÀ, que encara no està acabada, i ja és un tema de desídia, que els hauria de fer vergonya; segon, el creixement del casc urbà ( i no entraré per on ha crescut i perquè, que donaria per un tractat o assaig d’urbanisme, o potser millor anomenar-ho d’especulació …) en el plànol que tenim està basat en Unitats d’actuació, és a dir, el plànol municipal contempla el casc urbà dividit en unitats d’actuació i, quan algú vol construir en una zona no totalment edificada, ha de posar-se d’acord amb tots els propietaris de la seua unitat, a més de suportar les càrregues d’espais públics, que de vegades deixen alguna propietat convertida en una parcel·la irrisòria, i el que passa és que hi ha persones que renuncien o només creixem per on volen uns pocs, una mena d’oligarquia local. Perquè a la vista estan algunes construccions grandíssimes, com dues cases pròximes a dues parcel·les magnes i completament vallades que són de dos germans, que no han complert les exigències urbanístiques locals, ja que no tenen res urbanitzat a la seua unitat d’actuació. Este sistema de les unitats d’actuació no és l’únic que existeix, ni és el millor, ni és l’únic que tenen tots els municipis de Catalunya, per tant, com quasi en tot, és un tema de voluntat política i es pot canviar en lo que dura un Ple municipal, amb les aprovacions corresponents de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de L’Ebre i bla, bla, bla. Tenim un responsable, el Sr. Ollés (alcalde i regidor d’urbanisme), en este cas i en este moment històric, que hauria de dedicar-se a estudiar alternatives millors per planeres i planers, ja que per això suposo que s’ha presentat.

Tercer, també sangrant per mi, la normativa municipal de construcció en zona rústica, és a dir, fora del casc urbà, fora dels límits que marca el plànol, lo que es considera terreny rústic; si tu preguntes al tècnic municipal (i jo ho he fet dos vegades recentment, per tant, ho tinc fresquet, i vull aclarir que el tècnic és això, un expert, simplement t’informa de lo que els polítics decideixen) et diu que en zona rústica només et pots construir una caseta de 20 m²… Ufffff, i penses, ho deuen fer per preservar el paisatge, per no tenir un impacte massa fort al nostre terme (lo més menut del Montsià, per cert ) i no castigar els nostres ulls amb construccions grans dintre de les finques. Però quan vas en bicicleta o a peu, o en cotxe, pel terme, veus construccions que són quasi faraòniques, superant de molt els 20 metres de planta, com una que em ve a la memòria, que es veu del magatzem municipal, pel camí vell de Tortosa, que té més de 100 metres, amb dues plantes i conductes d´aire condicionat, sí, sí, una caseta menudeta… Però n´hi ha més, i penses, com pot ser ? I si vas escarbant, trobes que la clau està en els propietaris, i en la relació amb aquella ridícula oligarquia local, perquè hi ha precedents de demolició de construccions, ara, això sí, sempre de persones que clarament no voten Convergència o són, per exemple, del PP; i, llavors, penses que tots els termes deuen estar igual; ui… quan vas pel terme de Masdenverge, de Tortosa, d’Amposta, de Roquetes … veus que tenen casetes grans, que han pogut construir els seus propietaris, doncs no tots els Ajuntaments fan igual. Llavors, esta manera de fer a qui beneficia? Pos a uns quants i perjudica a la gran majoria de propietaris de Santa Bàrbara, perquè no podem construir una caseta per passar caps de setmana o vacances, ja que els responsables polítics municipals tenen una mentalitat estreta i medieval; i també perjudica als constructors locals, i als fusters i als electricistes i a tots els professionals que es dediquen a la construcció, en fi, que no té ni cap ni peus.

Espero que hi hagi una reflexió serena al nostre Ajuntament, pel progrés del nostre poble i pel benestar de totes les planeres i tots els planers.

Professor de secundària.