El conveni Ramsar, signat a la ciutat iraní que li dóna nom l’any 71, va entrar en vigor l’any 75, és un tractat intergovernamental per a la conservació de les zones humides mitjançant accions Locals, regionals o nacionals i els seus recursos són especialment importants com a habitat d’aus. Quan fa ja gairebé cinquanta anys de la seua signatura, el conveni Ramsar subratlla el gran paper d’aquests ecosistemes en la protecció de l’aigua i les diferents biodiversitats, tant vegetals com animals, i la necessitat de recuperar els ecosistemes mitjançant la seua restauració coneixent que el model actual resulta molt alt econòmicament.

Una de les zones humides més malmeses és el Delta de l’Ebre, els temporals Glòria i Filomena han escrit de nou la seua història en negatiu. La vulnerabilitat de la zona és evident des de fa molts anys a causa de la reducció d’aportacions d’aigua i sediments; el seu cabal està interromput en diferents parts del territori a causa d’embassaments o canals de reg i això està accelerant la seua mort. És imprescindible tenir un pla integral de recuperació d’aigua i sediments que no es pot endarrerir ni un dia més. Estem en un escenari molt pitjor dels que ha tingut al llarg del temps el riu Ebre; la informació, estudis i prospeccions fetes al llarg del temps demostren que sabent com està la salut del riu l’interès ha estat mínim. S’ha mirat de forma passiva com avançava la resiliència i la manca de gestió dels residus que està enfonsant el Delta; segurament si els que han gestionat el territori i han tingut poder de decisió haguessin posat fil a l’agulla no estaríem en aquest atzucac.

Des de la Taula de consens, la representació del territori que treballa per a la recuperació del riu i del Delta de l’Ebre, s’esperava un pla potent de part del Ministeri per a la transició ecològica, amb un calendari a curt termini que fes confiança al territori abordant la crisi climàtica i la recuperació del territori malmés pels temporals, però, malauradament, no ha estat així. El pla presentat pel Ministeri, de gairebé set-centes pàgines, és baladí perquè teoritza molt però sense cap concreció ni temporal ni econòmica amb una durada de deu anys o més, tot un despropòsit del Ministeri.

Només s’especifica una qüestió que ha fet emprenyar molt al territori i és que el Gobierno vol crear una zona que anomenen “de acomodación” per fer un retrocés entre la ribera de mar i els camps d’arròs. Es parla de més de vuit milions de metres quadrats que quedarien sense activitat i que s’haurien d’expropiar als agricultors de la zona. La jugada defensiva del ministeri és de vençuts; calia una proposta ofensiva guanyadora per a recuperar amb totes les condicions aquest espai natural tan important pel territori i el món. Aquesta acomodació si es porta a terme comporta altres danys col·laterals en els termes de Riumar, Deltebre, la Ràpita i altres zones marítimes que haurien de revisar més de cent construccions a la vora del litoral que els hi haurien de donar una solució perquè estarien en zona inundable i prohibida. També suposaria la liquidació de l’aqüicultura del Fangar i els Alfacs amb conseqüències ambientals i econòmiques molt greus pel territori i irreversibles.

El Delta ha estat un dels punts principals en els debats electorals de tots els partits, tots hi han dit la seva per a la recuperació de l’espai natural. Però saben que els actes són per a guanyar vots. Cal prendre les promeses amb molta cautela perquè portem molts anys i seguim amb el gran problema de l’espai natural. Però el més curiós és que alguns que han defensat a nivell de debats el Delta no en fan cap esment en els seus programes electorals; la hipocresia és una distorsió de la realitat, l’honestedat, ser autèntics i considerats amb els altres només de cara a la galeria, com es diu col·loquialment tenir doble cara o molta cara, esport que practiquen molts polítics en fer promeses sabent que no les compliran, donant qualsevol excusa; el més trist, però, és que facin servir el territori en benefici particular. Han passat molts anys i tenim el problema del Delta agreujat. El cert és que no podem perdre més temps, s’ha de fer una actuació conjunta de totes les persones, associacions i partits polítics en una sola direcció, treballar per a salvar un ecosistema únic que és al territori, el Delta de l’Ebre i el seu riu.