Vinc d’una família de 4 germanes, una mare treballadora, incansable i entregada a la seua família, una àvia paterna lluitadora que va tirar endavant ella sola un fill en uns anys de postguerra, un negoci familiar envoltat sempre de dones. He viscut des de petita la política socialista, d’esquerres, dins de casa i n’hem parlat i qüestionat. L’he viscut amb l’experiència del meu pare com a regidor en els anys 80 i amb el iaio matern fundador de l’Agrupació Socialista d’Amposta. Recordo acompanyar al meu pare a mítings, amb l’emoció que allò comportava per a mi. Per tant, ja veieu… la política que he viscut des de sempre, amb la meua vida envoltada de moltes dones.

I ara, a menys d’una setmana per a unes eleccions autonòmiques recordo amb nostàlgia aquelles campanyes que preparàvem quan jo encara ni podia votar. Ajudava a ficar les paperetes dins els sobres i compartia l’inici de campanya per enganxar els cartells arreu de la ciutat. Aquella nit sí que era el millor de tot. Esperàvem que fossin les 12 de la nit per poder sortir amb la furgoneta, el bidó de la cola, les graneres, els cartells i tota la gent disposada a arribar els primers als llocs on es podien “apegar” cartells i així tenir més lloc per al nostre partit. Allò era la guerra de l’espai. Quan arribaven els últims partits i no trobaven lloc, t’arrancaven els teus cartells i ficaven el seu, era terrible. Ara me’n ric, però en aquella època, parlo dels anys 80 era una guerra durant els quinze dies de campanya. Avui en dia tot ha canviat, per sort, i ja ens hem acostumat a veure els cartells dels candidats penjats de les fanals.

Sóc dona i política. M’agrada poder estar en aquest món polític tan masculí, fins ara, per poder anar canviant-lo. Per demostrar que les dones podem. Per donar visualització a una cosa que ha de ser normal. Som natros qui ho hem de demostrar. Hem de canviar rols i maneres de fer tan masculines. Més del 50% de la població són dones, per tant s’ha de veure reflectit en les decisions que es prenen pel futur dels nostres pobles, ciutats, països…

S’ha d’escoltar a les dones, a totes, per tirar endavant. Parlar de democràcia és parlar de feminisme. No es pot ser demòcrata sense ser feminista, per reivindicar els drets i els avanços de totes les dones. Les dones no reivindiquem tan sols la igualtat perquè sigui justa, sinó que també volem innovar i aportar a la política situacions que els homes no han viscut.

Les feministes volem disposar de les mateixes oportunitats que els homes per poder decidir les nostres vides sense el pes de haver de triar entre cuidar dels fills i filles, dels pares i mares o la nostra feina, la nostra vocació. No volem que les polítiques masclistes ens obliguen a fer-ho per tradició, per costum, per patriarcat, sinó per decisió pròpia.

Per acabar, vull demanar que este diumenge les dones vagin a votar, un acte tan fàcil i tant responsable a la vegada, que durant molts anys ens van prohibir a les dones. No ho oblidem, aquest acte que ara podem exercir ha de ser una obligació per a les dones, per a les feministes, per aquelles que volem un món millor, on la nostra veu es faci sentir i ningú més ens la faci callar.

Per totes natros.

Autor: