La pandèmia ha fet aflorar totes les precarietats en què vivim i les ha agreujades, i molt. La crisi econòmica que fa que els rics siguin més rics i els pobres més pobres es fa evident en la crisi de l’habitatge, els desnonaments, la pèrdua de llocs de treball, negocis arruïnats i manca de recursos per fer-hi front. Alhora, el sistema sanitari públic que ja patia les retallades de la crisi del 2010 s’ha vist desbordat i les professionals exhaustes perquè fa falta més personal. S’ha evidenciat també que la privatització de serveis socials no és la solució, privatització és sinònim de sous i condicions laborals precàries i servei deficient. El món cultural, tan necessari, aturat i arruïnat… No només crisi econòmica, també crisi de valors que patim amb la pujada del feixisme, que s’atreveix a atacar el col·lectiu LGTBI, les migrants, les feministes i tot allò que se’n surt del seu pensament totalitari. I crisi ecològica i de canvi climàtic. Esborrona.
I ara és l’hora de ser més fortes que mai, i no em refereixo al “tot anirà bé”, perquè simbolitza un optimisme fals, sinó fortes per fer-hi front i seguir lluitant pels drets de les persones, pel treball, l’habitatge, la sanitat, l’educació… Els drets adquirits en temps de crisi es perden amb molta facilitat i aquí hem d’estar molt amatents. L’esperit crític i de lluita sempre han estat claus per denunciar i lluitar per la situació dels oprimits i per revertir-la.
Com deia el pedagog Paulo Freire,“L’educació no canvia el món; canvia les persones que canviaran el món”, necessitem eines perquè els infants i els jóvens tinguin aquesta mirada crítica i no sucumbeixin a l’opressió, ja que “les classes dominants no tenen gens d’interès a què les classes dominades percebin les injustícies socials de forma crítica”. Com deia una altra pedagoga, la Maria Montesori “El nen que mai no ha après a actuar sol, a dirigir els seus actes, o a governar la seva voluntat, es transforma en un adult que resulta fàcil de governar i que sempre necessitarà el suport dels altres”. I per això és tan important l’educació i per això les docents tenim una gran responsabilitat social: els infants d’ara són els adults del futur.
Ara tenim a l’abast una eina més que ens pot ajudar a crear aquesta mirada crítica en els infants, jóvens i no tant jóvens, els Contes com antídot. El pes del que expliquem de l’Eva Vàzquez Bonavila, il·lustrat per la Laia Ortiz Sansano i publicat per Lo diable gros. Un llibre de contes que toquen el voraviu de les crisis que vivim, de la guerra, de la lluita LGTBI, de l’homosexualitat, de les diferències culturals, de la contaminació del planeta, de l’espoli als països pobres i del masclisme en els contes tradicionals. Un llibre que serà donat a tots els centres educatius de les Terres de l’Ebre gràcies al Verkami creat per les autores i si poden arribar-hi, a tots els dels Països Catalans. Una iniciativa fantàstica que dona eines a les docents i a les famílies per plantar una llavor molt important per encarar el difícil futur que ens espera, que el volem lliure de pobresa, d’exclusió i de desigualtats, i amb la convicció que un món millor és possible.
Busqueu al Verkami, Contes com antídot. El pes del que expliquem i si podeu col·laboreu-hi, val molt la pena!