Normalment qui espera desespera, i quan un està tot l’any esperant les vacances, se li pot fer llarg. Concentrar totes les vacances d’una tirada era un model que va funcionar durant molts anys, de fet encara avui hi ha gent que ho prefereix (sempre que es pugui escollir). La gent que és favorable al model tradicional, solen fer preguntes com: On vas de vacances aquest any? Quan fas les vacances?…Quan ho escolto m’imagino que aquestes persones fen bondat tots els caps de setmana, ponts i festes de guardar a casa, esperant…sense poder anar ‘de vacances’. Com si només poguessis sortir de casa i gaudir un cop l’any.

Sóc plenament conscient de que cada persona o cada família és un món a part, i que és pràcticament impossible establir criteris generals. Tot i així, no em puc imaginar estar tot l’any organitzant, esperant i desitjant que arriben les vacances i quan arriben, just aquella setmana plou, o que hi hagi algun imprevist d’última hora… tot l’any en orris! No deuríem d’arriscar l’oci de tot un any a unes setmanes, al menys de forma planificada. No pretenc ser un guru de l’oci ni explicar previsions meteorològiques, però com diu el refranyer popular: No fiques tots els ous a la mateixa truita.

Personalment em resulta molt més satisfactori, raonable i factible repartir les sortides i viatges d’oci durant tot l’any. De poder fer-ho així, sempre tens les vacances a tocar, i a diferents estacions de l’any. L’Agost no te perquè ser el millor mes per cremar-ho tot. A part, penso que més de deu dies estant al mateix lloc (de vacances) i perdre completament els hàbits del dia a dia, de vegades pot ser menys gratificant del que pot semblar, a més tindrem una incorporació a la rutina prou feixuga. Quan diem que a les persones ens costen els canvis, també s’ha d’incloure l’oci. És cert també, que no tots els viatges poden dur-se a terme en quatre o vuit dies, n’hi haurà que requereixen més temps i recursos. Fet que fa que s’hagin de concentrar els dies i en molts casos, optimitzar els recursos. Aquests és clar, en detriment de l’oci de la resta de l’any. Al menys els qui disposem de dies i recursos finits.

Aquesta reflexió no surt només arran de la forta pandèmia que estem vivint, sinó que fa anys que vinc observant i aplicant sempre que puc. Però poder si que la nova normalitat ha accelerat aquesta dinàmica d’oci i li dona més sentit. Volgudes o no, són les actuals regles del joc.

Autor: