La criosfera és la coberta de gel actual al planeta, les glaceres i el permafrost entès com la part superficial de la terra congelada, també els llacs i gel del rius. Territoris que acullen aproximadament el 10% de la població mundial, uns 670 milions de persones arreu del planeta. Ambients diferents que es troben sotmesos a canvis que poden arribar a afectar a multitud d’infraestructures en ordres de magnitud diferents segons la intensitat i freqüència de l’augment de les temperatures.

Les observacions que es venen fent posen en evidència un descens general de la cobertura de neu de muntanyes poc altes, de les glaceres i del permafrost, a causa del canvi climàtic de les darreres dècades. Com a conseqüència, la pèrdua de criosfera modificarà significativament el règim fluvial, tant en volums com estacionalitat, inundacions, estabilitat de vessants i esllavissades, possiblement disminuint la qualitat de les aigües per l’alliberament de metalls pesats i altres substàncies. Òbviament es fa evident que molta fauna es veurà afectada, principalment peixos i mamífers.

Les aportacions de l’IPCC’2019 (Panel Intergovernamental Canvi Climàtic), en cap moment ni obliden, ni dixent de costat les moltes afeccions negatives que influiran en els sistemes locals relacionades amb el turisme de la neu i gel. No oblidem que cada vegada més tant l’Àrtic com l’Antàrtic són motiu de creuers turístics que generen una economia per a uns pocs. Cal mantenir este tipus d’economia que de ben segur generarà amb el temps afeccions ambientals?

Es fa necessari un sistema de planificació i adaptació per a mantenir la disponibilitat d’aigua potable, per a l’agricultura, ecosistemes i energia. Contràriament, les activitats antròpiques relacionades directa o indirectament amb la criosfera es veuran exposades a una major vulnerabilitat i evidentment a desastres que comportaran ineludiblement despeses que no tindran molt de recorregut en els temps.

Especial atenció caldrà dedicar a les conques hidrogràfiques transfrontereres, sobretot en la necessitat de anar actualitzant els tractats i convenis internacionals. L’informe de l’IPCC’2019 constata que hi ha evidències limitades sobre la mesura en què els impactes i les pèrdues derivats dels canvis en la criosfera es controlen i s’aborden específicament. Caldrà esforços de cooperació i voluntat política per arribar al consens. Serem capaços d’aportar el nostre granet de sorra? Et pots creure que les societats poden canviar si s’ho proposen. O, potser ens importa un rave?

Doctor en Ciències Geològiques.