Quan Urdangarin es va convertir en un cap de turc, el jutge Castro va intentar investigar si els fets implicaven a la Casa Reial, com tots els indicis i el testimoni del soci d’Urdangarin apuntaven. El jutge Castro es “va jubilar”, aquella línia d’investigació va avortar. No fos cas.

Mentre el rei Emèrit, es regala unes vacances junt amb el seu soci i companys de corruptela, un nombre important de “personalitats”, exministres, expresidents autonòmics, capitostos i titulars de fortunes vàries reclamen, no ja la presumpció d’innocència sinó l’adhesió “irrompible” i acrítica a l’exrei i per extensió al Rei i la monarquia. Immunitat absoluta. “El rey no puede pasar a la historia en la página de sucesos”, diu Alfonso Guerra.

El Rei com a institució és inviolable, impune. L’estat no pot ser jutjat, la raó d’estat està per damunt del dret dels ciutadans i de la justícia. És aquesta impunitat que reclamen els signats del manifest. Reclamen la seva pròpia impunitat i desmemòria. La impunitat que afecta els GAL, la lectura interessada i acrítica del 23 F, del paper d’Armada i el mateix rei, la impunitat de les clavegueres, dels germans i del “Palco del Bernabeu”. Són ells, els signants del manifest els que no volen passar a la història a la pàgina de successos. No volen que ningú investigui l’origen de la fortuna del rei, ni de les seves.

Tot i que es declaren republicans, defensen la monarquia pel seu paper “moderador” i exemplar diuen. Si algun valor identifica la monarquia és el nepotisme i el tràfic d’influències (els títols són hereditaris o bé s’atorguen pel favor del Rei). Al llarg de la història la Monarquia, no els reis, la monarquia borbònica espanyola ha estat corrupta i corruptora. La crònica dels monarques espanyols i la seva cort és una crònica de successos. La corrupció, el nepotisme i el tràfic d’influences com a raó d’Estat. La monarquia representa una caduca idea de prevalença de l’estat, d’unitat de la pàtria, de preeminència de les institucions sobre “circumstàncies” polítiques o vaivens de la “voluble” opinió publica. Les Institucions i les elits que les controlen per sobre de la voluntat dels ciutadans. L’estabilitat del poder com màxima raó. Sense moderació.

Els fets essent greus, no tenen transcendència política. La monarquia té garantida la immunitat política i amb ella el seu futur. La resposta del rei als signants del manifest i al país és “Todos tranquilos”, un “tranquil Jordi tranquil” que adquireix tot el seu significat.

L’actitud de partits, “intel·lectuals”, polítics, tertulians espanyols que declarant-se republicans defensen aferrissadament la monarquia fan que la discussió sobre la corrupció del rei emèrit sigui tan insignificant que es pot permetre anar de vacances a la cova d Ali Baba.

La capacitat de regeneració de la vida política per part dels partits i dirigents polítics espanyols és nul·la, en aquests moments decisius la capacitat de lideratge molt dubtosa. Moralment demolidor.

Només la recuperació del concepte de ciutadania, la reivindicació de l’esperit més bàsic dels valors democràtics pot retornar l’autoestima moral. Com avui mateix deia un amic meu, cal recuperar l’esperit republicà o la decadència moral i política està garantida.

Sense aquest esperit republicà, la discussió sobre el Rei emèrit i la seva fugida esdevé políticament irrellevant, tan irrellevant com els republicans espanyols. La corrupció i la monarquia tenen el futur garantit. Leonor I ens contempla.

Metge. Exdelegat del Govern a les Terres de l’Ebre i exdiputat al Parlament de Catalunya.