En els nostres dies quan patim un fenomen meteorològic extrem tendim a utilitzar sovint adjectius com “històric” o “de rècord” i usem frases de l’estil “ni els més vells ho recorden”. No cal ni dir que amb la dinàmica de canvi climàtic i amb la pujada de les temperatures que estem experimentant des de finals del segle XX, cada cop hi ha episodis més freqüents de fenòmens extraordinaris. Me comentava un amic entès en la matèria que avui en dia ens trobem en un impàs paleo-climàtic en que estem sortint d’una època “gelada” i entrant en una de calenta.  Pel que fa a la temperatura mitjana , segons dades de l’Observatori de l’Ebre, en el període de 1880 al 1981 va ser de 16’9 graus, mentre que si agafem el període de 1981 al 2010 va ser de 17’7 graus. En els darrers anys hem viscut episodis puntualment preocupants com els més de 40 graus que es van assolir el 28 de juny de 2019 o els 36’6 graus que el 14 de maig de 2015 es van assolir a Vinebre. Però, deixant de banda les temperatures, clarament a l’alça, també és cert que al llarg de la història s’han viscut algunes situacions climatològiques que més o menys de manera cíclica s’han anat repetint.  

Pel que fa a les baixes temperatures, en l’actual dinàmica segurament sigui impossible tornar  veure episodis de grans gelades. Hi ha constància que l’Ebre es gelà el 1506. També està forà documentada la del 1788. Però centrant-nos en el segle XIX hem de destacar les del 12 de febrer de 1830 o la del desembre de 1849 i gener del 1850 en que igualment es va gelar l’Ebre.  El 18 de gener del 1891 es produí la darrera gelada del riu al seu pas per les nostres terres. Hi ha fotografies de la zona propera al pont de barques de Tortosa. Alguns autors asseguren que l’aigua arribà a temperatures de -10º C. 

Pel que fa a nevades han estat de certa intensitat de manera periòdica. Es van aconseguir gruixos de neu considerables al terra en moltes ocasions. El 24 de febrer del 1916, la del 19 de desembre de 1920, el 14 de gener de 1926, 12 de febrer de 1932, les de gener de 1937, 1940, 1941, 1945, 1946, 1947, 1960, 1962, 1963 … Menció a part s’ha de fer a les baixes temperatures que es van assolir l’11 de febrer de 1956, “l’any de la gelada” i que va malmetre molts d’arbres i va provocar l’abandonament de la vida al camp a moltes masies. 

Si parlem de la manca de precipitacions es va viure un cicle climàtic advers amb sequeres entre els anys 1812 al 1818. Especialment sec fou l’any 1817 amb valors extrems i molt per sota de la mitjana.   Encara que de menor intensitat hi ha també referència a una gran sequera entre el 1822 – 1824. No obstant això, no tenim gaires referències sobre els seus efectes socio-econòmics. Sí que sabem que la sequera registrada entre els anys 1846-47 va causar un veritable daltabaix agrari. Es va perdre tota la collita de cereal i el consegüent augment del preu del pa provocà una greu crisi de subsistència. Al cap de pocs anys, la primavera del 1850 tornaria a patir-se una situació similar.  Duran els anys 1910-15 també es registren precipitacions escasses que tot i no ser especialment acusades sí que donen lloc a un episodi relativament extens. Els breus períodes de bonança pluviomètrica van permetre atenuar un escenari més greu. En un article anterior també ens vam referir a la persistent manca de precipitacions que es va viure al territori durant els anys 1922 i 1923. Vint anys més tard es tornen a succeir molts d’anys secs. Especialment durant el 1944-45, considerat durant molt de temps l’any més sec a bona part de la Península Ibèrica en la història dels enregistraments moderns. 

A l’altre extrem s’han viscut episodis de pluja extraordinaris. El 16 de Setembre de 1943 l’Observatori de l’Ebre va enregistrar 265 mm en 19 hores. La màxima precipitació que s’ha mesurat mai a l’Observatori. El 20 de Setembre de 1972 a Sant Carles de la Ràpita es registrà una precipitació de 307 mm en 24 hores. 

I en parlar de precipitacions, inevitablement hem de referir-nos a les riuades que periòdicament també han assotat el territori. La riuada més greu de les que es té constància es produí el 1787, quan pel riu baixaren fins a 15.000 metres cúbics per segon provocant 183 morts i l’esfondrament de 1.066 cases. El 9 de Setembre de 1845 l’Ebre augmentà mes de 20 pams el seu nivell habitual. I en la riuada del 13 d’abril de 1848 el pont de barques de Tortosa va trencar els cabs que el subjectaven del marge dret.  El 25 de Maig de 1853 una altra riuada de l’Ebre a Tortosa assolí 7.4 metres i s’emportà de nou el pont de barques. El 23 d’octubre de 1907 se’n produí una altra de molt greu. A Xerta el riu assolí els 15’6 metres  S’enfonsaren 110 cases i hagué 29 morts. Als carrers de Tortosa s’acumularen 3.5 metres d’aigua. Es calcula que el cabal de l’Ebre al seu pas per Tortosa arribà als 12.000 metres cúbics per segon. També ocasionà molts de problemes la del 1937 tot i que en plena Guerra Civil quedà en un segon terme. El 25 de Gener de 1941 l’Ebre  assolí 7.30 m per sobre del nivell d’estiatge. 

Historiador i novel·lista