Al llarg d’aquesta crisi sanitària i aquest confinament fa dies que sona al meu pensament la cançó de Victor Manuel : “A dónde irán los besos que guardamos, que no damos. Dónde se va ese abrazo si no llegas nunca a darlo”

Tinc clar que el moment ens obliga, per garantir la nostra salut, a evitar el contacte al màxim, però aquest fet a mi m’entristeix. He estat, sóc i seré una persona que s’expressa amb l’afecte i això significa tocar, donar la mà, estimar… considero que la nostra societat és molt gelada i després de la pandèmia encara ho serà més. Som capaços d’enviar milions d’emojis amb sentiments i en canvi en les distàncies curtes, ben just podem expressar un somriure, donar la mà o encara menys estimar-nos. I per això em preocupa el que subratlla la cançó: on faran cap totes aquestes estimades que no podem donar, les hem perdut ja per sempre? O quan tornarem a una normalitat ( que sembla mai serà la mateixa!) compensarem els temps passat? 

Segons molts estudis les mostres d’afecte, tant estimades com abraçades enforteixen el nostre sistema immunitari i reforcen l’autoestima, i amb aquests beneficis tan importants i amb unes mesures renovables i econòmiques seria llàstima que després del coronavirus no les tornéssim a recuperar, si cal amb més força i intensitat!

Presentadora de TV.