Ja fa dies que la política ebrenca em té molt avorrit per molt d’aspectes. La falta d’idees, de propostes, d’argument per al territori que està portant al territori a un despoblament preocupant del territori, ni més ni menys una mitjana de l’1 per cent anual. El cert que aquesta preocupació o decepció no és única i no només la comparteixo jo. Realment, un cop parles amb molta gent del territori arribes a la conclusió que no estàs tot sol, però no per això, el declivi i el poc nivell dels nostres representant no deixa de baixar.

No ho sé, però algú hauria de demanar responsabilitats als nostres partits amb quins arguments elegeixen els nostres candidats. I és que després passa el que passa. Arriba l’hora dels pressupostos i les esmenes de tots els partits fan olor de copiar-pegar, no veu cap iniciativa innovadora que busqui sortir d’aquest endarreriment que pateix endèmicament les nostres terres, al final tots copien les mateixes propostes. Un “copy page” entre 50 i 80 milions d’euros. Alguna cosa semblant com el pressupost consolidat de l’Ajuntament de Tortosa, és a dir misèria i companyia per a tot el territori. Bé, i la majoria de propostes exceptuant el camí del guarda a la Ràpita i alguna proposta per al Museu del Tren de Mora són per a la capital del Territori. Una vergonya entre tots.

Igualment, si parlem de donar la presidència del govern, la veritat és que no sé que negocien. Ni demanar que es mantinguin les parades de l’Euromed, que tot s’ha de dir això no costa un euro al pressupost de despesa. Potser haurien d’enviar a fer un “Master” de negociació al país basc i que aprenguin a negociar i treure realment inversions serioses i precises per al nostre territori, perquè al pas que anem això acabarà sent uns camps de pastura per als ramats de bous i vaques de les quatre ramaderies que queden, amb permís, és clar, d’Aída Gascón i els animalistes.

És cert, que veiem com anem potser fa falta un moviment d’indignats del territori que creien associacions a estil dels “grassrrots” americans que donen suport a als progressistes de l’ala esquerra del partit Demòcrata americà, que vagin pel territori creant consciència als partits del territori que ja està de bé que ens prenguin el pèl. Que bé, que sí! Que som un territori carlista, que la gent té fama de valenta però a l’hora de la veritat som més de sofà que no pas de carrer. I així ens va a tots, perdent un 1 per cent de població cada any, sense oportunitats i una pèrdua de talent impressionant que difícilment es podrà reparar a curt termini.

Economista.