Les dades no deixen gaire marge per a les interpretacions optimistes. La situació demogràfica de les Terres de l’Ebre en general és més que preocupant i la de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, un drama. Tot i les diferents onades migratòries dels darrers anys, la pèrdua d’habitants a la Terra Alta s’ha situat en el 12,3% en la darrera dècada i la de la Ribera d’Ebre, en el 10%, només superades per l’Alta Ribagorça (-12,7%). A part de l’erosió de la base demogràfica, cal tindre en compte també l’envelliment de la població a l’Ebre i, en especial a les comarques del nord. A la Terra Alta gairebé un 30% dels habitants tenen 65 anys o més, mentre que a la Ribera d’Ebre prop de la quarta part d’empadronats està en edat de jubilació.

Cada vegada som menys i cada vegada som més vells, la qual cosa dibuixa un panorama de futur no gaire afalagador. Les perspectives de reactivació econòmica d’estes comarques és més aviat migrada. Les inversions que s’hi han fet en les darreres dècades no han generat els llocs de treball suficients com per a aturar la sagnia que d’any en any experimenten els padrons municipals. És més, en els anys noranta i dos mil encara havia projectes de reactivació: que si la navegabilitat de l’Ebre, que si els polígons industrials del tripartit, que si els plans de dinamització rural finançats per Europa… Ara ni això, com a molt tenim a sobre la taula els projectes de sempre, els mediambientalment controvertits, que lluny de fixar la població al territori sembla que l’estan acabant d’expulsar.

Davant d’esta realitat, a l’Estat espanyol ha agafat embranzida el moviment de l’anomenada ‘Espanya buidada’, en especial a la província de Terol, on els promotors de la cèlebre plataforma “Terol Existix” han obtingut un diputat al Congrés en la persona de Tomás Guitarte. Certament, la situació demogràfica de Terol és desesperada, però ben mirat, la immensa majoria de les poblacions de les Terres de l’Ebre no estan en una posició gaire millor que les de la província veïna. Qui sap si aviat, més enllà de les plataformes reivindicatives diverses existents al nostre al territori, pot fructificar un moviment d’acció política que posi en l’agenda catalana les reivindicacions d’esta Catalunya rural, solitària i envellida que representem.

Periodista.