Començar l’any i fer nous propòsits porta avui el Jaume fins quan era petit i passava els estius al poble dels seus iaios paterns. En arribar, tan aviat deixava la bossa amb les seves coses i els feia dos petons, sortia corrent per retrobar-se amb la colla, a la qual pertanyia també la seva cosina Mercè, un any més gran.
En aquell indret, les vacances passaven en un tres i no-res: anar a banyar-se al riu, fer una excursió als Ports, córrer pels carrers pedregosos, construir una cabana o inventar els enginys més surrealistes omplien els dies llargs i calorosos. Què feien cada dia depenia, unes vegades, dels més valents, als quals tothom seguia, i d’altres de la decisió de la majoria democràtica, perquè votaven i tot. L’únic element discordant era la seva cosina, que, quan no li agradava el pla de la tarda, s’enfadava i marxava cap a casa amenaçant de deixar el grup per sempre. Apa, Mercè, li deien, ara m’enfado i no respiro. I ella seguia avançant de pressa, amb el cap ben alt, segura que només ella tenia la raó.
El comportament de la seva cosina, infantil i capriciós, el compara ara amb la moda en els plantejaments d’alguns partits polítics europeus, que, quan no els semblen bé els acords de la majoria, amenacen amb abandonar la Unió Europea, oblidant que aquesta els ha ajudat a ser qui són i tot el que els encara els pot oferir. I igual que no empatitzava amb la seva cosina quan es posava de cul a tots, no pot entendre com, en un món completament globalitzat, tornen a aflorar ideologies antidemocràtiques que volen posar portes al camp.
Potser amb tantes afiliacions a l’-exit arribarà el dia que no en quedarà res de la vella i bella Unió Europa, excepte els joves europeus que no seran capaços de trobar una sortida ―l’-exit que sí que ens hauria d’importar― i hauran de continuar vivint amb els seus pares per manca d’un futur que els polítics no s’han preocupat de construir, obsessionats en mirar-se el melic.
Així que, el Jaume ha inclòs un altre desig i propòsit per al nou any: fer entendre als seus alumnes que, quan alguna cosa no t’agrada, has de respirar profundament, escoltar, pensar i pensar, argumentar i, si cal, saber acceptar les decisions dels altres per continuar lluitant per les seves conviccions.
Amb el desig d’un 2020 farcit de tolerància i respecte, Bon Any a tothom!